**** Milana Bonita (285m, 6b+), Penya Roc (cima Senyera), Alacant
Dijous, 28de desembre de 2023Milana Bonita, m'agrada aquest nom, sembla venir d'un temps remot. Me la miro mentre aproximem pel silenci que sura sobre la vall. No en puc apartar la mirada, lo instintiu de la seva força em té atrapada. Una cicatriu al bell mig de la muralla de Cima Senyera, com pot ser que no fos la primera via oberta a la paret.La seva evidència és impacte directe, una fissura que s'arqueja fins un esperó que no deixa escapar ni un dels feixos de llum que el fuetegen. Hi ha rutes que estan fetes per ser descobertes. Al peu de la Milana, la seva realitat ens retorna a la immediatesa. Volem escalar-la. Als dits roca taronja, incerta i envolvent que ens endinsa a l'espectacular cicatriu. La fissura es fa única i virem a un gris radical que no dóna treva, elèctric, té el do de l'exactitud.La lògica que desplega aquesta línia és un prodigi. Navegar cobra sentit en aquestes parets. Una xemeneia montrebeniana posa fi als perfils d'acer del contrafort i ens retorna a la rudesa d'esperons i canals. Terreny bast on escollir camí depèn del nostre instint. La Milana Bonita és aventura fins el darrer pas. Avui el company ha escollit bé la via, molt bé. Ha valgut la pena escoltar un cop més aquesta inconsciència que ens fa ser atrevits.Notes d’interès vertical: Milana Bonita (excel·lent ressenya blog EscaladaenAlicante), magnífica ruta de tall clàssic i esperit aventurer, una joia sense polir de caràcter íntegre i directe que treu el millor de nosaltres. Llarga, intensa i engrescadora ens retorna a l’essència de l’escalada lligada a la descoberta. La bellesa magnètica del seu traçat està a l’alçada de la lògica que desplega.Tot i l’evidència impactant de l’escletxa inicial, la via no va ser oberta fins el novembre del 2005 per N. Sánchez i J. Martín “Mercury”. Semi-equipada amb criteri espartà, la podríem definir com escalada tradicional de nova fornada. La majoria de tirades són netes o equipades tan sols amb ponts de roca, només trobem pitons al segon llarg i al flanqueig d’inici del tercer.Pel que fa a les reunions, la R2 (comú amb l’Espolón Rod), R3 i R4 estan equipades amb un parell de bolts, un pont de roca marca on fer la R1 i la R4bis, la R5, R6 i R7 són netes. De material necessitem setze cintes, tascons, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4) i repetir mitjans/grans (C.05 a C3). Tricams opcionals, però útils per reforçar reunions.Calcari d’aventura, roca de qualitat variable amb panys francament esplèndids, però de la que no et pots refiar mai plenament. En les dues primeres tirades trobem trams de roca taronja i aspecte dubtós (crostosos i amb blocs solts) que cal escalar amb cura, però les possibilitats de protecció són bones i la roca més ferma del que permet suposar. Més amunt, murs grisos de roca fantàstica, compacta i amb fissures tallants que donen més d’una alegria. La sensació global és de roca aspra, amb bona adherència i on els flotants queden de luxe.Després del canvi de paret, la roca fa un gir radical, delicada, però força sanejada a la xemeneia i molt trencada a les dues darreres tirades. Cal extremar les precaucions, per sort la dificultat baixa i podem relativitzar la incertesa que suposa.Grau correcte en el context que li pertoca, clàssica pràcticament desequipada on el plus el dóna una bona navegació (6a+ oblig). Les primeres tirades són sostingudes en dificultat i d’escalada atlètica i tècnica, combinació que dóna exigència al grau. En la part superior la dificultat baixa, però la qualitat de la roca també, per tant l’escalada no perd intensitat. Amb aquestes premisses i l’afegit de poc equipament, reunions a muntar i roca variable el compromís és alt. Terreny d’aventura en el sentit més ampli del terme. Orientació sud, sol al cor de la paret.El traçat és valent, veu la línia i la converteix en ruta. Les quatre primeres tirades recorren una espectacular fissura que adopta les formes més variades, conduint-nos al capdamunt de la torre que s’aferra al cor de la...
