Matinal a la roca de les onze hores
DIMECRES,
28 DE FEBRER
Aquest
dimecres som tres i proposo anar a Sant llorens del Munt ara que ja
tenim la B-40 enllestida en el tram fins Terrassa.
Fa
molt temps que no hi anem per la volta que calia donar, però ara es
un moment. Hem trigat vint minuts des de Esparreguera fins el
parquing. Tot un luxe.
La
meteo encara no és bona del tot ianuncien vent del Nord i
temperatures baixes, esperem que no ens agafi el marron com el
diumenge !!!.
Arribem
al aparcament i encara podem aparcar molt a prop d'on comença
l'aproximació i sortint del cotxe la meteo no convida a fer res,
però aprofitem per esmorzar i veure com evoluciona. Finalment ens
decidim a sortir, el nostre objectiu el tenim just davant i veiem que
queda arrecerat del vent.
Uns
deu minuts de caminada plaent ens deixen sota les parets que volem
pujar, la Roca de les Onze Hores. Ara tan sols resta anar situant les
vies i escollir quina fer.
Escollim
començar per la via “Farigola Climb” que situem sobre nostre i
per no desfer el cami ,ja qque ens hem pasat l'entrada a deixa on
comença, decidim escalar aquests primers metres de contrafort. Un
contrafort amb roca dolenta i matolls però que ens deixen a la corda
fixa de la entrada i a la reunió.
La
segona tirda comença per una placa encaixonada entre dos contraforts
i als pocs metres es decanta a la dreta per superar un desplom que
ens porta sobre el contrafort de la dreta, es una tirada amb roca
bastant bona i assegurada amb espits i algun parabolt on el pas de
dessplom podrem fer-lo amb A0, per sobre un petit tram d'aresta ens
deixa a la reunió.
La
segona tirada es curta , segueix un espero de roca ben definit, però
la reunió ens la saltem perquè les assegurances estan molt
separades i no les veiem com a reunió i en adonar-nos ja som més
amunt, total que fem les dues tirades en una. La via va perdent en
verticalitat i guanyant en qualitat de roca.
Una
vegada al cim i aprofitant que hi ha istal·lació de rapel decidm
baixar amb dos rapels per fer una altre via.
Aquesta
vegada ens decantem per la via “ Cannabis Flam” que tenim just a
la dreta. Una primera tirada més contundent que la anterior ens
porta a la reunió intermitja. Aquesta tirada amb trams de A0 i trams
de lliure dificil esta ben assegurada també amb espits i parabolts.
La
segona tirada es de caracteristiques semblants a la via anterior i
amb roca també molt franca. Com que la via acaba també a la
instal·lacio de rapel, tornem a baixar amb dos rapels fins a peu de
via.
Veient
que encara tenim temps proposem fer una tercera via, però el Lluis
que porta un refredat decideix que per avui ja en te prou i quedem en
Pere i jo.
Aquesta
vegada escollim anar a una via que esta bastant a la dreta de les
actuals i ens hi acostem, com que el Pere ja ha fet la “Punta
Clerc” decidim fer la via “Esbarzers”.
La
primera tirada comença per un diedre amb roca molt trencadissa i en
el primer espit decidim posar un estrep, per despres sortir a la
dreta per anar a cercar una aresta on la roca millora i ens permet
fer la tirada en lliure, quasi tota ella amb bona roca i bons codols,
la reunió esta darrera un arbre que hi ha al cim del contrafort.
La
segona tirada surt per la dreta per anar a cercar una cova on hi ha
una antiga reunió i on comença l'artifical per superar la cova, ara
completament equipat amb parabolts i espits.
Superat
el desplom, una placa amb molt bona roca ens deixa quasi al cim. Tan
sols ens resta fer un petit tram d'uns quinze metres per arribar a la
plana del cim, a la tirada trobarem un parabolt per protegir un tram
“tonto” que hi ha per arribar-hi.
Per
avui ja en tenim prou i recollim el material i baixem pel cami
directes al cotxe, un cami que encara que baixessim de nit el veuriem
de com brillen les pedres de tanta gent que les ha trepitjat, ull en
no relliscar !!!.
Una
bona matinal. Mentre recollim el material ens saluda un vianant que
passeja per la zona i que resulta ser un antic company d'aventures
montserratines de joventut, “l' Ayala” amb qui conversem una
estona abans d'acomiadar-nos i...
