Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - Via Paral·laxi - 20/02/2024
Roca dels Arcs sempre ens ha agradat, des del primer cop que hi vàrem anar, fa més de quaranta anys encara en conservem molt bon record. Era per Setmana Santa i vàrem quedar amb en Lluís Baciero i en Santi Marzo. No recordo quina via vàrem fer, crec que només hi havien obertes les vies: Lleida, Del Quatre i la Tàrrega. Des d'aquell primer cop hi hem anat quasi cada any, moltes són les vies que s'hi han obert i moltes són les que hem fet.L'any passat, al 30 d'abril, en Edgar Tou, en Nandi Salas i en Armand Ballard, van acabar una via, que sembla impossible que, després de tants anys, encara es pugui obrir una via amb aquest encant a Roca dels Arcs.Certament han fet una obra d'art, en un punt que sembla impossible. Només queda que treure's el barret i felicitar-los molt efusivament i si encara no l'heu fet no us la deixeu perdre. Iniciant la gran diagonal ascendent del primer llarg. Tot i que un cop superat el primer pas, el grau és deixa fer, si que resulta un llarg impressionant i amb força ambient. Cada cop et vas distanciant del punt d'inici, els passos són molt bonicsPoc abans d'arribar a la reunió trobarem el pas més difícil d'aquest llarg, (V+) que haurem d'assegurar-nos amb un parell de friends. El fet de que vagi en diagonal i per sobre d'uns sostres li dona molt ambient. (Foto: Arseni Lago))Impressionant veure quasi tot el primer llarg un cop arribat a la reunió. (Foto: Arseni Lago)L'Ita fortament impressionada fins que no ha fet els primers metres i s'ha trobar amb una roca excel·lent i que els passos es deixen fer. Ara és el moment que cal tibar i que les bones presses estan més distants. Vist des de lluny els darrers metres de la tirada. (Foto: Arseni Lago)Entrant a la primera reunió. El segon llarg és el més difícil i sinuós, però a la vegada també està més equipat. Descansant una mica per veure com podia sortir fins el proper parabolt que el veig molt lluny, però quan ja estava decidit a sortir, veig que abans n'hi ha un altre. Uff que bé!!! Després de l'artificial, en lliure segur que no puc, tenim una bona sortida a la dreta fins a quasi tornar-nos a posar a la vertical de la reunió. Ara toca pujar vertical fins a la segona reunió, sort que hi ha molt canto, perquè els braços, ja estan contents. L'Ita de segona s'ho ha fet amb Ao i agafant-se a l'estrep a l'inici i en lliure; però a seguit amb la seva tossuderia de no penjar-se als estreps. Arribant a la segona reunió. Avui ens ha fet un dia preciós. Iniciant el tercer llarg. Certament més fàcil que els dos primers, però és ben vertical, amb molt bona roca, pràcticament a equipar, i tot aquest conjunt el fa una escalada plaent. L'Ita gaudint d'aquest llarg tan bonic. El quart llarg, al principi té un tram brut de pocs metres, però després a gaudir fins al final. En la quarta reunió tenim l'opció de baixar repelant, però nosaltres hem optat per sortir per dalt i així fer un llarg més, que resulta curt, però també interessant. Ara si, ja sortim per dalt. La darrera reunió la farem en una alzina ben sòlida. Estem contents, doncs la via ens ha sorprès molt gratament i ens ha agradat molt. Ressenya de l'Armad Ballart molt ben detalla, millor impossible. Gràcies Armand, la ressenya ens ha anat molt bé. Aproximació: Deixem el cotxe un cop passat el pont i agafem un corriol que baixa al torrent, el creuem i després seguim per l'altra vessant. Aquest camí creua tota la paret. Quan hem passat uns 100 metres de la vertical de la via Navarro, començarem a pujar per un corriol que ens portarà a peu de via. Des del peu veureu el primer parabolt i després 1 pitó.La via: intinerari de 5 cinc llargs, molt ben trobats, on podrem gaudir d'una escalada amb ambient i que no us deixarà indiferents, especialment els 3 primers llargs. Molt recomenable. 1er. Llarg: 45 metres. VI, IV, IV+, V+, 6 assegurances. Podreu reforçar amb un joc de tòtems al gust. La via...
