Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el escalador del Port distingue también diferentes niveles de calidad de roca, con adjetivos que la describen con una amplitud lingüística equiparable. Van aquí algunos ejemplos en su idioma originalRoca sputnik, aquella de duresa i consistència immillorable, una raresa cobejada per repetidors i obridors, al Port tan escadussera com els diamants. Roca bona o acceptable o mediocre. Aplica un factor de conversió de 3:1 per trobar l'equivalent a altres escoles. Roca desordenada. Mot propi de territoris Ebrencs. Conjunt de pedra heterogènia que algutina diferents graus de qualitat, mixtura. Acostuma a barrejar pudingues, calcari, sediments i fins i tot roca magmàtica. Cal experiència per lidiar aquest tipus de zones però alhora proporciona colors i moviments joiosos. Cap Canaille a Calanques en seria un exemple de renom internacional, i el zocal dret de Roques d'en Benet, més enllà d'Hemisferi Pendular, l'exemple local. Roca crunchi  Tot crostetes que s'esmicolen en apretar. Roca crustipànic. Com l'anterior però més tensa i aleatòria. Mai saps quan saltarà, i tu volant amb ella. Roca descomposta. Al Port diuen que no existeix. El que hi ha són escaladors inexperts. Roca podrida. Sinònim de perill. Si una topo l'adverteix, NO temptis la  sort .Timbals. No del Bruc, tot i que quan sonen també anuncien guerra. Un Toc Toc o un Bum Bum auguren relativa tranquilitat. Si sens Pof Pof, huye por tu vida. Abandona si encara potsRoca inescalable. Al Port no n'hi ha. Els locals tenen costum i habilitat per pujar per qualsevol pedra, fins i tot per una muntanya de fems compactats. En Sebastià Colomé, un Gran Jefe dels Ports, cercava com un yonkie les vies més desordenades i podrides del Territori. I trobava especial plaer en repetir-les. Tenia un ranking propi de descomposició. Li recordo mencionar Territori Hutu i Port(porca) Aventura al Doll, un dels seus racons de recerca preferits (ambdues de l'Emili, expert en aquest camp). O la via del Teix, més prop de casa seva. Sovint les combinava amb escalades herbòrees, matusseres o emmaranyades i espinoses com Objetivo Birmania. La seva pell de jabalí el tornava immune a punxes i esgarrapades. Altres zones tenen els seus localismesBarro Aragonés, auténtica denominación de origen para la tierra compactada propia de las escuelas de Guara. En la escala de Mohs ocupa una de las graduaciones inferiores. A menudo combinada con incrustaciones de Sika, roca sintética de dureza superior, muy apreciada por los escaladores urbanos,  aka plafoneros o resineros. Roca hojaldre. Ordesa tiene algunas de las vetas más destacables de la minería española. Especialmente terrorífica cuando aparece combinada con bloques del tamaño de frigoríficos y microondas, sin posibilidad de protección. Roca chancro. Piedra antigua descrita en la Biblia que se disgrega como la carne de un leprosoRoca llefrada, mot emprat per un petit col.lectiu conegut per obrir itineraris descompostos i exposats, on les expansions apareixen sovint mal colocades.La via que ens ocupa té el dubtós honor de gaudir d'un llarg especialment incert, ple de crostetes que amenacen amb saltar. L'encadenament resulta sempre incert, per fort que vagis. La tensió aflora des del primer metre fins l'arriba a la reunió. La protecció a base de bolts bons, de 10x80 o fins i tot 10x95, queda fora de cap dubte (la matriu de la pedra té qualitat, la pell, la crosta, NO). D'aquí el nom de Crustipànic. Obrir-lo amb l'Arti i l'Ignasi em va entussiasmar. Encadenar-lo amb l'Ester el dia que finiquitàvem la via  em va sublimar. Poc exposada, tret de dos xapes, en la resta pots caure sense patir gens.Advertència, com ja podeu ensumar, NO recomanable a paladars exquisits...

Via ferrada Roca de la Creu

Avui hem arribat al tercer dia d'activitats a la Vall de Ribes i hem completat aquesta estada a la vall recorrent la via ferrada de la Roca de la Creu. És una...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de...

Diumenge 14/04/24 Roca de Naireda (Berguedà)

Per poder assistir a la excursió és obligatori estar federat Lloc de trobada: a les 6h30' a l'antiga UEC de Barcelona - Gran Via de les Corts Catalanes / ...

Via navarro a la roca dels arcs

 DISSABTE, 23 DE MARÇ Amb la família volem marxar uns dies de vacances i per no trobar molta gent ho farem els primers dies de Setmana Santa i tornarem quan el gruix de...

Via paral·laxi a la roca dels arcs

 DIUMENGE, 17 DE MARÇ Hi ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es desperta la...

El rey del kanto a la roca dels arcs

 DIMECRES, 13 DE MARÇ Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han...

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No...

Matinal a la roca de les onze hores

 DIMECRES, 28 DE FEBRER Aquest dimecres som tres i proposo anar a Sant llorens del Munt ara que ja tenim la B-40 enllestida en el tram fins Terrassa. Fa molt temps que no...

Pigmeos a la roca de les baumes

 DIUMENGE, 25 DE FEBRER Tot i tenir-ho ben a prop, la regió de Frares la tenim força oblidada, però aquest diumenge amb la previsió de temps que tenim ha estat el...

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Via de l'Aina a la Roca Llarga de Mu.

El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi)....

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del...

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del...

Nostàlgics a la Roca dels Arcs.

La darrera proposta a la Roca dels Arcs que ha sabut escolar-se fins el cim esquivant la Tàrrega,la Buenas Vibraciones i potser alguna més. Si ens decantem per escalar aquesta...

Via Salvador March a la Roca Llarga

Amb el buche ben entorronat d'aquests dies nadalencs, avui em fet aquesta via històrica.I dic històrica perquè surt en una de les primeres guies d'escalada del nostre...

manifest anti-100 cims: roca bartal

 (Opinió personal que us podeu saltar… M’agafo al dret a la llibertat d’expressió i expresar la meva personal opinió, sense afany d’ofendre, però no puc...

Turpial, 6c (A2/6b), 135 m, Roca Alta

No fa gaires dies, fent el cafè amb Juanjo (un dels aperturistes), ens diu que la Turpial és una bona via i que la podem fer sense problemes. No sé jo, però al tio se'l veu...

Turpial, 6c (A2/6b), 135 m, Roca Alta

No fa gaires dies, fent el cafè amb Juanjo (un dels aperturistes), ens diu que la Turpial és una bona via i que la podem fer sense problemes. No sé jo, però al tio se'l veu...

Via esparreguera a la roca gris

 DIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE Avui es el últim dia de la estada del Juanjo a casa nostre i el Francesc va demanar-nos que no podia marxar sense haver fet la via Esparreguera (...