El rey del kanto a la roca dels arcs
DIMECRES,
13 DE MARÇ
Aquest
dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més
concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres
obertures que han fet els companys Armand i Nandi.
Em
fa gracia anar-hi tot i que la fama que precedeix als aperturistes és
la de fer vies força “expòs” i ja no estem per aquests jocs,
tot i això alguns companys que ja la han fet diuen que es bonica,
veurem que ens trobem.
Avui
som quatre,el Lluís, el “Visa”, en Pere i jo i després
d'esmorzar tranquil·lament al Cirera ens apropem a la paret on estem
completament sols
Fem
la curta aproximació i decidim fer dues cordades, a la del davant
anirem el “Visa” i jo i darrere el Lluís i el Pere.
Com
tenim per costum quan escalem el “Visa” i jo ell comença de
primer la primera tirada i deu ni d’or com se les porta, ja
d'entrada un primer tram que ressenyen de cinquè ens fa suar la
cansalada, tot i ser a peu pla crec que mig grau més no li faria cap
mal, veiem la primera assegurança uns metres per sobre, per sort
després dels primers moviments la dificultat afluixa fins
arribar-hi, per sobre un mur vertical on cal llegir be la roca per
progressar fins un segon parabolt que veiem força alt. Aquí la
paret desploma un xic i veiem dos caps de burí brillant per sobre i
que ens ajuden a superar el tram i situar-nos sobre una petita vira.
Ja tan sols ens resta un mur vertical per arribar a la reunió.
Aquí
el “Visa” veu que no porta el mòbil per fer-nos fotos mentre
pugem i no sap si s'ha quedat al cotxe o a cal Cirera, (perquè
nosaltres mirem per peu de via i no el veiem).
Ara
pujo jo i confirmo la dificultat que ha trobat, és una tirada
exigent.
Darrera
puja el Lluís però no ho veu clar i decideix baixar prenent el
relleu el Pere. Arribats a la reunió també puja el Lluís però diu
que ell prefereix baixar. A partir d'aquí farem cordada de tres.
La
segona tirada em toca a mi i diria que es la tirada que m'ha costat
més posar-me en “solfa” uns primers passos en diagonal ascendent
a la dreta amb molsa a les preses, hi ha dos parabolts en aquest tram
, un fàcil d'agafar sortint de la reunió però el següent molt
complicat d'arribar-hi. En aquesta assegurança em passen la segona
corda per seguir pujant i començo la travessia sota un petit sostre
allargat que traspassem de dreta a esquerra i en acabar aquest el
superem per anar a la reunió uns cinc metres per sobre.
A
la reunió arribem tots tres mentre el Lluís baixa fins Vilanova de
Meià per veure de trobar el telèfon i quan torna ens diu que l'ha
trobat sota el seient del cotxe, (ja estem més tranquils), però ara
en Pere veu que ha perdut el seu telèfon amb el que feia fotos,
(creu que li ha caigut fent la segona tirada)........ uufff !!! Avui
és el dia dels telèfons perduts.
Preocupat
pel telèfon decideix que segueixi jo de cap de cordada per fer
aquesta tirada de transició fins la tirada estrella de la via. La
tirada és més fàcil però no tant com diuen les ressenyes, algun
tram de cinquè si que trobarem.
Ara
estem en una tirada equipada per rapelar i comentem la possibilitat
de baixar o no, però decidim seguir pujant.
En
Pere segueix preocupat pel telèfon i decidim que continuí jo de cap
de cordada.
Per
mi aquesta tirada és la millor amb diferencia, un pas desplomat i
dur fins arribar a un primer parabolts, sort que les preses semblen
fetes a la mida, descansant en aquest parabolt arribes a llaçar una
savina i posar-te dret en un petit replà, la següent assegurança
es un altre parabolt força alt i a l'esquerra, anar-hi directe
sembla molt difícil però amb un petit flanqueig a l'esquerra
aprofitant una llastreta que sembla que si tibes et saltarà es pot
arribar a una zona on hi ha unes busties molt bones per arribar a
l'assegurança, un tram molt bonic. Ara ja no hi ha res més fins la
reunió i per sobre tinc un desplom.
Per
sort per sota el desplom hi ha una fissura on posar-hi un camelot a
caldo i fent un invertit he pogut arribar a un arbre que hi ha sobre,
el arbre està brut de...
