Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - Via: Sangre Azul - 13/01/2024
Aquest cap de setmana hem quedat amb el Sergi i la Montse, entre varies propostes escollim la Via Sangre Azul a Roca dels Arcs. Per aquests dies de boira sembla una bona opció. De fet hem fet tot el camí amb una boira intensa fins arribar gairebé a l'aparcament. Després ha quedat un dia fred, però molt bonic. A la paret s'estava de meravella. La nostra ressenya Feia temps que no escalàvem a Roca dels Arcs, de fet massa temps, i això s'ha notat en els nostres braços. Escalar amb roca desplomada agafats a les seves característiques franges, on hi ha moments de molt bones presses i d'altres que són o les trobes massa petites per superar un petit desplom, resulta una escalada plaent on et deixa ben satisfet. Hi haurem de tornar més sovint. Avui passa davant la cordada jove deixant els avis que vagin al darrera seguint els seus passos. Un cop superat els primers metres, per mi els més difícils d'aquest primer llarg, entrem en un terreny vertical i amb presses excel·lents on desafiar a la gravetat resulta plaent. Passos on poc a poc els notarem als nostres braços, però que realitzar-los en van deixant d'allò més satisfet. Ara ens toca a nosaltres. La reina de la casa està super contenta quan esta per sobre de les boires. Al nostra costat hi ha una cordada que estan fent la via: La cosa Nostra, que resulta d'allò més gratificant veure-els retallats en aquest cel tan blau. Iniciant el segon llarg. Aquest és el llarg més difícil de la via, però és un llarg de traca i mocador. Primer anirem pel costat d'una llastra pujant amb passos de bavaresa, al final ens situarà sota del desplom rogent, aquí hi manca un espit, però on podrem posar un Tòtem negre que quedarà prou bé per superar aquest tram ben desplomat. Tot seguit entrarem a la placa on no desploma massa, però la pressa és més menuda fins que ja enfilem un tram més fàcil que ens portarà a la reunió. La primera reunió. Passos molt bonics a la via del costat. Veure pujar un escalador és espectacular, tant és així, que em paro i com puc li faig aquest parell de fotos. La Montse ja està a la tercera tirada. L'Ita sortint del segon llarg, li ha sortit molt bé, només un pas Ao, jo en canvi he tingut més feina. Per arribar el cim. hem fet un parell de tirades d'escalada de "matorral" i roca. Però les vistes s'ho mereixen. Sembla que en la foto del cim se'ns hi ha posat la boira :-), però estem ben contents i encara més satisfets. Aproximació: des de Vilanova de Meià, anirem pujant per la carretera fins que veurem que entrem al Pas Nou. Aparcarem i agafarem el corriol que travessa un rierol. Després una pujada i seguirem pel camí trasverssal que creua pràcticament tota la Paret de Roca dels Arcs. Quan veiem que estem a la vertical pujarem fins a peu de via on trobarem un burí a l'inici. 1er. llarg: 50 metres. V+, V, V+, V, IV+. El primer espit el trobarem un xic amagat abans de començar el tram difícil. El pas més complicat d'aquest llarg està en superar el primer ressalt, després un xic més fàcil i com allunya un xic del 2 espit al tercer, hem posat un Tòtem verd que ha quedat perfecte. Seguirem pujant per un esperonet amb una escalada difícil però molt plaent fins arribar un tram que hi ha un petit sostre que superarem mercès unes presses d'escàndol. Tot seguit, ja per terreny més senzill fins a la reunió.2on llarg: 50 metres. IV, V, V+, 6a+, V. Sortir de la reunió i fins arribar al primer espit és fàcil, després entrarem en una escalada pel costat d'una llastra un xic més difícil que ens deixarà sota d'un desplom taronja. En següent espit està distant, doncs n'hi ha un que ha saltat, posarem un Tòtem negre i seguirem amb una bona tibada de braços i passos força atlètics que ens portaran en una placa molt vertical amb bona pressa però més petita, aquí ens tocarà tibar fort o fer algun pas d'Ao fins que ja es tomba una mica i arribem a la reunió...
