Via paral·laxi a la roca dels arcs
DIUMENGE,
17 DE MARÇ
Hi
ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que
tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es
desperta la “nostàlgia” i repeteixes per tornar a notar aquell
puntet d'adrenalina que et produeix pujar per qualsevol de les seves
línies.
Dimecres
varem fer la via “El rey del Kanto” dels companys Nandi i Armand
i aprofitant l'embranzida avui anem a provar la darrera proposta
d'aquests companys amb l'Edgar Tous, La via “Paral·laxi”
Aquesta
línia la trobem en un pany de paret poc explotat entre les vies
“Maria Puig” i la “Airgambois”. De fet, crec que han trobat
la sortida a algun antic projecte perquè a la primera tirada hi ha
algun burí que sembla antic i a la reunió hem vist un parell
d'espàrrecs sense plaqueta a l'esquerra de la reunió.
La
primera tirada comença amb un pas dur, protegit per un parabolt,
però on cal tibar de valent d'un forat molt bo, però amb els peus
fotuts perquè hi ha molta molsa que rellisca i cal pujar els peus on
tens les mans. Per sobre un pitó que assenyala el principi del
flanqueig a l'esquerra.
Aquest
flanqueig és espectacular més que no pas difícil i està assegurat
amb algun burí i algun clau, compte amb una assegurança que queda
per sobre del recorregut lògic de la travessia, millor anar el més
baix possible fins arribar a una placa on trobarem un parabolt tot
just començar-la, per sobre uns deu metres difícils fins la reunió
que tindrem que protegir amb flotants petits.
La
reunió la trobarem a l' altura de la línia de sostres a l'esquerra
d'un dau característic.
La
segona tirada comença amb una placa molt difícil i costa agafar la
primera assegurança. Per sobre d'aquesta hi ha un altre parabolt i
comencem un segon flanqueig a l'esquerra aquest molt més curt i
protegit per un clau que ens porta sota un desplom.
Aquí
pugem recte amunt per agafar tres parabolts i superar un tram
desplomat on no sap si millor fer-ho en A0 o posar l'estrep perquè
son petites vaumes que aquest queda per sota i costa pujar. A
l'altura del tercer parabolt cal començar un flanqueig a la dreta,
és un flanqueig impressionant per sobre la línia de sostres,
trobarem un pitó que no es veu d'entrada i per sobre en diagonal a
la dreta un parabolt que assenyala per on anar, aquest tram és força
difícil .
La
tercera comença per sota un sostre que salvem cap a la dreta a
cercar un arbre podat i després tornem a l'esquerra per abastar un
parabolt, d'aquí cal anar més a l'esquerra per arribar al final
d'un altre sostre que tenim sobre i que podem salvar per la part
esquerra, un tram un xic trencat i brut. Per sobre trobarem un pont
de roca a peus d'un mur , molt bonic de fer i un xic més difícil
del que diu la ressenya, a la meitat del mur hi ha un parabolt i ja
res més fins la reunió.
La
quarta tirada comença per terreny trencat fins arribar a una petita
feixa amb arbres que podrem fer servir pr assegurar-nos i per sobre
una placa amb molt bona pedra i forats generosos fins la reunió,
portàvem una ressenya que marcava un pitó a mitja tirada, però per
molt que hem buscat no l'hem vist.
La
cinquena tirada és curta, uns quinze metres i un xic més difícil
que l'anterior, tan sols hi ha un petit arbre al principi per
llaçar-lo i ja fins la reunió a la carena en un gran arbre.
La
quarta reunió diuen que estava preparada per rapelar però tan sols
hi ha una baga que lliga els parabolts, (suposo que a algun “pobre”
li feia falta el maillon i l'ha recollit perquè no es
rovelli,........ sempre hi ha gent amb bon cor !!!.
Nosaltres
hem baixat caminant i lliscant sobre les pedres humides de la vessant
Nord.
Per
fer la cervesa de rigor ens ha calgut baixar fins Artesa, (el Cirera,
era tancat) , on hem trobat al Jordi i al Xavi. Després de piular
una estona marxem cap a casa.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..........................................
Paral·laxi
APERTURISTES...
