Montserrat, cims sense corda: Frares Encantats (I)
Com saben els seguidors del blog, fa uns mesos es va publicar un llibre amb un nom ben suggerent: Montserrat, cims sense corda. Aquesta publicació recull més de 150 propostes d'ascensions a roques i agulles de Montserrat amb la particularitat que s'hi pot pujar sense utilitzar la corda. Les ascensions proposades estan agrupades en capítols que corresponen a diverses regions del massís montserratí. Ja en dues ocasions anteriors he utilitzat el llibre de referència per planificar recorreguts amb ascensió als cims d'una de les regions. Avui l'objectiu era recórrer la regió del Frares Encantats pujant els 14 cims que recull el llibre en aquesta regió de Montserrat però finalment he completat només la meitat del programa previst, deixant per a un altre dia la resta dels cims.He arribat molt aviat a Can Maçana i he iniciat la fàcil aproximació pel Coll de Guirló, la Portella i el refugi Vicens Barbé. Des del mateix refugi ja es veu el primer objectiu: el Cap d'en Calventus, una agulla de fàcil accés a on he arribat des de la Canal Ampla. Al costat mateix he pujat també al cim allargat de l'Agulla 178.He tornat a la Canal Ampla agafant el camí del Coll de Port però ben aviat l'he deixat per agafar un corriol, marcat amb fites, fins al cim de la Miranda d'Agulles. Aquest cim és molt poc destacat i el bosc arriba fins al cim, de manera que la panorámica és una mica limitada.Seguint el camí del Coll de Port he arribat al torrent del Clot del Tragó. He pujat pel torrent passant al costat d'una bauma i arribant al cim de les dues agulles següents: 135 i 168. Les dues són de fàcil accés i la dificultat principal és identificar els cims, de manera que el GPS és gairebé imprescindible.He tornat al camí pujant fins a un petit coll des d'on he pujat dues agulles més, molt properes, les 133 i 134. En pocs minuts he completat aquestes fàcils ascensions retornant al cami i seguint fins al Pas del Príncep.Tot i que havia platejat la sortida com a matinal, amb la intenció de tornar a dinar a casa, he pensat que el punt millor per acabar les ascensions d'avui era aquí, ja que estava justament a la meitat. D'aquesta manera quan torni em quedarà l'altra meitat i les dues sortides seran equilibrades.He tornat pel camí del Coll de Port, passant pel refugi i per la Portella, fins a Can Maçana. He deixat pendents 7 agulles per a la propera.Avui no hi ha track ni vídeo perquè els faré conjuntament amb la segona part de l'activitat quan la completi.
ÀLBUM DE FOTOS
ENTRADES RELACIONADES:
Sense cordaAgulles, 2022
Sense cordaSant Pau, 2022
Clot delTrago, 2013
PANORÀMICA:
BIBLIOGRAFIA:
Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial PRAMES.Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
