Ascensió al Ventolau (2.851 m)
Avui hem fet la tradicional sortida de final de curs del grup de senderistes. Aquest any hem triat el Ventolau, un cim d'accés fàcil i molt panoràmic, ideal per fer amb el grup del GR perquè és un cim apte per a tots els públics.Hem dormit al refugi de la Pleta del Prat. Un refugi amb totes les comoditats, que compta, a més, amb un personal molt amable. A dos quarts de set ja estàvem esmorzant i poc després sortíem en direcció al cim.La primera part de l'ascensió és un camí amb fort pendent que puja fent llaçades fins arribar a la carena, el llarg llom est del Ventolau. El camí està molt ben traçat i senyalitzat amb marques de pintura groga. Hem arribat a la carena. El camí segueix pel llarg llom, amb pendent més suau però constant. Hem passat al costat de la Cabana de Crestuix, un magnífic refugi lliure amb estufa i provisió de llenya.Més amunt encara hem trobat dues cabanes més, petits refugis de pastors, però aquests estaven tancats. També hem passat per una font, un prat per on brollava l'aigua per diversos forats formant un petit torrent.Finalment hem arribat al cim del Ventolau (2.851 m). Feia un dia perfecte, sense cap núvol i la visibilitat era bastant bona. Es veia bona part dels Pirineus, des del Midi de Bigorre fins al Comapedrosa. Tot un espectacle de muntanyes que podeu veure detallat a l'apartat de panoràmiques d'aquesta entrada del blog.Hem estat una bona estona al cim. No feia fred ni calor i valia la pena gaudir del panorama després de l'esforç de pujar fins aquí. Com és tradicional amb el grup del GR, hem destapat el cava i hem brindat per celebrar el final d'una molt bona temporada senderista en la que hem acabat el gran projecte del GR3.Finalment ens hem decidit a iniciar el descens. No hem baixat pel mateix itinerari de pujada sinó per un camí alternatiu, el del Barranc de la Coma del Forn. No ha estat gaire bona idea perquè el camí de baixada per aquesta vall està gairebé perdut i en molts sectors només algunes fites esporàdiques ens guiaven a través dels sectors més complicats amb petits caos de roques i trams de vegetació densa, especialment ortigues gegants.Ha estat una baixada dura i una mica desagradable però finalment, després de superar tots els obstacles, hem arribat al refugi. Allà ens esperava un plat de macarrons a la bolonyesa, per recuperar forces abans d'iniciar el camí de retorn en cotxe a casa.
I aquí teniu el vídeo del Ventolau. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
