Ascensió a la Collarada (2.883 m)
A dos quarts de sis ha sonat el toc de diana a l'hostal Valle del Aragón de Villanúa. Era negra nit però la jornada prevista era llarga i calia matinar. Hem iniciat l'activitat pujant en cotxe, amb el corresponent permís, en direcció al refugi de La Espata, punt de partida de la nostra caminada.Encara de nit, hem començat a caminar per la pista que porta al refugi de la Trapa. Són dos km d'una bona pista amb poc pendent, que hem fet a la llum dels frontals. Mentre caminàvem per la pista ha anat clarejant i quan hem arribat a la Trapa ja hi havia prou llum per apagar els frontals. Des del refugi hem iniciat l'ascensió per un bon camí que puja pel bosc en direcció a un cingle proper. Com acostuma a pasar, el cingle tenia un aspecte inexpugnable però el camí va buscant el punt feble de la muntanya pujant, molt ben traçat, per una canal. En el darrer tram de la canal, unes cadenes ens han ajudat a superar fàcilment la part més rocosa.Un cop superat el primer esglaó de l'ascensió, hem arribat a la zona de Los Cubilares, una gran extensió de prats per on hem anat guanyant altitud, sempre per un magnífic camí. Ja era de dia i, a mesura que pujàvem, anàvem veient un panorama més extens. Aviat hem vist les principals muntanyes del Pirineu Occidental, des del Bisaurín fins al pic d'Anie, passant per l'Aspe i moltes més muntanyes. També es veia, a sobre mateix, el cim de la Collarada envoltat de cingles.Després d'una bona estona de pujada pels prats, hem arribat al peu d'una canal que talla el cingle que envolta el cim. El camí puja per les roques però aviat es perd i cal seguir les fites i la intuïció per anar buscant els millors passos entre les roques calcàries. Hem arribat a un petit coll i, un minut més tard, al cim de la Collarada (2.883 m). Tal com esperàvem, el panorama des d'aquest cim tan isolat era extraordinari. El Midi d'Ossau destacava amb el seu perfil inconfundible però també es veien molts dels cims més característics d'aquesta part dels Pirineus: El Palas, el Balaitús, els Picos del Infierno, la Moleta, la Pala de Ip...Hem estat una bona estona al cim, tot i que corria un aire gelat. Hem fet la foto de grup, les panoràmiques i uns vols de dron, abans d'iniciar el descens per l'altra vessant de la muntanya.La primera part del descens és la més delicada perquè cal baixar la part més alta de la muntanya pel cingle que envolta el cim. Hi ha un camí per on hem baixat sense problemes fins a una pedrera per on hem arribat al Cuello de Ip. Després el camí baixa suaument per prats i pedreres, passant per un punt singular, el Paso Abete, on es forma un petit congost.Després d'una llarga baixada pels prats, hem arribat, gairebé al final de la baixada, a un nou pas equipat, una petita canal per on hem baixat amb l'ajut d'una cadena. Després hem arribat en pocs minuts al refugi de la Espata, on havíem començat a caminar de matinada.Ha estat una gran ascensió, a un cim molt panoràmic i amb un gran ambient de muntanya, que ens ha deixat ben satisfets.I aquí teniu el vídeo de la Collarada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
També tenim un vídeo monogràfic amb les imatges de dron preses al voltant del cim de la Collarada. Aquí el teniu:
