Montserrat - Sant Benet - La Prenyada - Esperó Màgic - 08/06/2019
Hi ha vies que malgrat el temps que fa que la vàrem fer, encara en tens un bon regust, tot i que fa més de 30 anys, encara recordes més les sensacions que vas viure, que el detall de l'escalada. l'Esperó Màgic té un nom molt ben encertat, doncs al nostre criteri és una de les vies més precioses de Montserrat. Difícilment trobarem un altre esperó on la qualitat de la roca sigui com aquest. Sembla que totes les bones preses el vent les ha esculpit aquí. Cada pas difícil i vertical té unes grans presses per progressar gaudint del pas. És un esperó que no si val corre, és millor anar a poc a poc i gaudint del plaer de l'escalada, del seu ambient, de plaer que dona acariciar els seu còdols, que com deia el nostre gran amic Josep Monistrol, "són presses com cap de criatures".No cal que ús digui que ens ha fet molta il·lusió repetir-la, tant per la via, que és una 5 estrelles, com pels bons records que ens ha portat del nostre company i amic, que ja fa uns anys que ens va deixar.La via va per la seva cara est i al baixar està totalment a l'ombra.Només iniciar ja pots tastar la qualitat de la roca, cantelluda i sempre sobresortint. Anant a cercar la fissura que comença un xic per sota de l'arbre. Tenim una cordada a la nostra dreta que estan fent la Cerdà-Prokorski.Passos verticals i també amb bona roca. No hi ha com anar amb colla per passar-ho bé. Deixant la fissura del 1er llarg i entrant a la placa que et porta a la reunió. Fent el segon llarg de la Cerdà Prokorski. Iniciant el segon llarg entre el sol i l'ombra. Gaudint, això si, dels còdols enormes que hi ha en aquest llarg. Poc a poc vas guanyant verticalitat, no hi ha cap pas molt fort, és més per la continuitat i la distancia entre assegurances que li donen V+. Seguint progressant i gaudint de cada pas. L'Ita també està gaudint d'allò més. Mirar avall i veure la teva ombre projectada té el seu encant. Tercer llarg, vertical, però ple de còdols immensos. Seguim entre el sol i l'ombre, fet que dificulta veure les assegurances. L'Ita assegurant atentament. El distanciament de les assegurances et fa concentrar plenament amb la via. Com sempre a la tarda s'inicia un vent fresc que et convida a posar-te més roba. Contenta i satisfeta entrant a la tercera reunió. Un passet un xic més exigent i tonem amb la bona tònica de presses grans amb terreny vertical. Només baixa un xic quan a penes et queden 5 metres per arribar al cim. Ara si ja es tomba una mica. Foto des del cim. Val la pena parar una estona i veure tot el que ens envolta. L'Elefant. La Mòmia Encara que estan molt lluny, podem fer una foto a la Pilar, a en Miquel i en Josep al cim de les Paparres. Contents i satisfets ens fem aquesta foto al cim. Des de l'Agulla de les Paparres ens han fet la foto mentre fèiem el ràpel. Baixant en direcció a la Balma de l'Elefant Un lloc encisador i ben conservat. Aproximació: des del Monestir agafarem les escales dels pobres, fins que arribem a la cruïlla que ens desviarem en direcció a Sant Benet. Un cop a Sant Benet agafarem el camí que va Trinitats, al cap d'uns metres agafarem el camí que surt a l'esquerra. El seguirem uns metres fins que ja veurem que podem anar pujant fins a peu de via. La Via: diuen que és una de les vies més boniques de Sant Benet i nosaltres hi afegiríem de Montserrat. Que ha estat molt ben restaurada amb parabolt amb plaquetes petites, mantenint el mateix compromís que tenia. És una via que té un encant especial per la qualitat de la roca, hi ha molts còdols, per la verticalitat i per l'encant dels seus passos. Una cinc estrelles. 1er llarg: 30, 35metres, IV+ , Vè, 3 parabolts i 2 pitons. des de la replà sortim en vertical fins a trobar la primera assegurança, d'aquí anem flanquejant a la dreta fins el següent parabolt, passem una llastra i entrem a la fissura on trobem el primer pitó, després seguim fins l'arbre i tot...
