Ascensió al Comapedrosa (2.939 m)
Tal com havia pronosticat la méteo, el dia era magnífic a primera hora del matí, sense ni un núvol a l'horitzó. Hem esmorzat al refugi i ens hem posat en marxa, els 25 muntnyencs, en direcció al cim del Comapedrosa. Un caminet ens ha portat sense perdre gaire alçada, a enllaçar amb el GR11. Hem seguit el camí de gran recorregut, molt ben traçat, fins a l'estany Negre (2.627 m). Fins aquí només hem trepitjat alguna congesta petita sense massa dificultat però per superar l'Estany Negre i començar a pujar per la cresta del Comapedrosa calia superar una pala una mica més dreta, amb caiguda directa al llac. Per sort, hi havia una traça ben marcada i la neu no estava excessivament dura, de manera que hem superat el pas i hem començat a pujar per la cresta, ja sense neu. Hem seguit pujant amb traces de camí i seguint les marques grogues fins al cim del Comapedrosa (2.939 m). Aquest cim, el més alt d'Andorra, té un extens panorama sobre les muntanyes andorranes. Per l'altra banda vèiem ben a prop la Pica d'Estats i, molt més lluny, el massís de la Maladeta. Hem fet una panoràmica circular:
var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [], dhmhCe_w='425', dhmhCe_h='60';
(function(){ dmdEmbeds.push('dhmhCe');})();Quan hem acabat d'arribat tots al cim hem celebrat l'ascensió amb cava i hem fet les fotos de rigor. Després hem iniciat la baixada; els més agosarats han baixat per un itinerari alternatiu, passant per la Portella de Baiau mentre la resta baixava pel mateix camí de pujada. Un cop al refugi, hem menjat una mica abans de baixar a Arinsal. Pel camí ha començat a ploure però encara hem pogut arribar al cotxe sense mullar-nos gaire.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar el TRACK. Finalment, aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
