Sa Penya Roja (Alcúdia) 21-7-2013
Per a aquests dies de calor proposam una curta caminada per la que podriem denominar la zona més fortificada de Mallorca, la península d'Alcúdia. La seva situació, en el centre de les dues grans badies del nord de l'illa, la féren defensora d'aquest litoral en els s XVI-XVIII. Torres, fortins i reductes fortificats defensaven aquesta petita península. En ella podem situar: — La torre Major (A les acaballes de 1599 es va beneir la primera pedra i el 1602 es va col·locar l’escut d’armes del rei Felip III i es donà per acabada). — El reducte d’Alcanada (En 1769 hi havia una guarda secreta ubicada a una barraca, dins terrenys del predi d’Alcanada, allí mateix es va arribar a construir-se un petit reducte). — La Talaia d’Alcúdia (Era la que estava situada a major altura (451 m). Es va començar a bastir a principi de 1567). — La Penya Roja (la que visitarem). — La Victòria (Estan documentades diverses despeses relacionades amb la torre del santuari el 1619-1621, la qual ja existia durant la dominació andalussina). — Tacàritx, també coneguda per punta de sa Guarda i l’Estrella (Bateria construïda en 1715). — La bateria de Manresa o castell de Sant Pere (Ventallol diu que la primera referència que es té és del 22 de març de 1715, tot i que fins el 1740 no hi col·locaren peces d'artilleria)...Són les 9'30 h. Deixam el vehicle a l'aparcament del Santuari de Nostra Sra. de la Victòria (Wp 01) (120 m). Es tracta —segons Valero— d'un edifici de planta rectangular, de 15 m de llarg per 6 m d'ampla. La part baixa es dedicada a església i la part alta a hostatgeria. L'aspecte actual data de la segona meitat del s XVII.«En el marc de la germania, diu la tradició que, el 23 d'abril de 1522 i per intercessió de la Mare de Déu, anomenada de Fra Diego, els alcudiencs i nobles refugiats a Alcúdia, varen obtenir una victòria sobre els agermanats. Aquest fet ens explica el nom de la Victòria aplicat a la Verge i al santuari que l'acull». (Camins i paisatges, 1993).Sis capelles laterals poc fondes i l'altar conformen l'interior de l'església. El retaule major, barroc, obra de Miquel Riutort, realitzat el 1747, acull la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Victòria. És una talla de 69 cm; apareix asseguda amb el nin Jesús en braços, el qual sosté una bolla a la mà. Als costats de la imatge figuren les dates del 23 d'abril de 1522 i la del 27 d'octubre de 1551. Dates claus que fan referència a les victòries que donaren el nom del santuari. (Camins i paisatges, 1993). (Foto 14-08-2008). L'origen del santuari es pot situar a l'any 1403, quan habitava aquest indret l'ermità fra Diego García, a qui el bisbe Lluís de Prades concedí permís per dir-hi missa. Que feia una vida eremètica i anacorètica que propugnava una forma de viure allunyada de la vida dels pobles i cercava la solitud de la natura. L'any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, habitaren l'ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d'Alcúdia, dirigits per fra Antoni d'Àvila. Un espisodi d'alquímia en el santuari de la Victòria. Per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d'abril de 1417, sabem que fra Diego es dedicà a l'alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en questió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el loctinent del Regne, Pelais Unñis, el mestre cirugià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi una aigua especial que en aquella ermita s'elaborava, a petició del reis catalonoaragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins...
