Lucky-Jom al Balcó de la Lluna. Santa Cova. Montserrat.
Les per mí desconegudes partes de la zona de la Santa Cova-Balcó de la Lluna.Aquest estiu estem podent aprofitar prou les tardes i la feina se m'acumula, ens hem divertit al Diedre Bonnington, al Dàtil menjant-nos el Bacon, a la Buriles Rojos, ara ja no buriles i ja no rojos..., a la Tasmània i la darrera ha estat el passat dimecres 24-07-2013 a la zona del Balcó de la Lluna, a la Santa Cova, zona desconeguda per mí i que fèia temps que volia conèixer. Passo a buscar el Toni el migdia, fa força calor, enguany ha tardat però ara la xafogor és intensa i no afluixa! Podem, aparcar el cotxe força amunt i ja ens tens ben carregats, cal dur moltes, però que moltes cintes...caminant pel mig dels turistes que baden tot comprant mató i mel...el sol ens bat de valent mentre desfem les escales cap a la Santa Cova. En un marcat esperó on el camí canvia de vessant, surt la via, un bolt força alt ens ho confirma.Un dels atractius d'aquestes vies és que l'aproximació i el retorn són en baixada, tanmateix però això no és ben cert, ja que cal fer una mica de pujada per arribar a la Santa Cova; abans però agafarem un trencall a l'esquerra senyalitzat i que marxa cap a Collbató. Passem sota l'edifici i el deixem enrrera, tenim al davant una fondalada, el nostre destí és a l'esperó del fons on es veu que el camí gira entrant a l'ombra. El peu de via és just a on el corriol canvia, la paret comença a peu de camí, si ens hi fixem veurem un bolt força amunt a uns deu metres...i a sobre podrem veure la planxa perfecta del segon llarg. Magnífica i monolítica placa de la segona tirada, on cal anar-hi amb els nervis trempats!Avui començarà el Toni, ell ja ha fet la via amb el Jordi Martínez i aleshores va començar el Jordi. D'entrada la llunyania de la primera assegurança ja ens avisa que això ens ho haurem de guanyar: per sota del Vè poques assegurances trobarem...sempre i que la roca sigui bona, on aquesta és trencada no cal patir ja que és ben protegida. La paret és discontinua i passarem de la millor placa al tram més trencat que us pogueu imaginar, diedres vegetats i murs extraplomats...terra solta...aventura assegurada i que a mí personalment em va encantar!! un tram compensa l'altre vaja i el conjunt val la pena, altrament abstenir-se. Culminat el primer esperó s'ha anar a la dreta i no enfilar-se gaire, ara cal negociar entre roca dubtosa, un pitó amb anella ajuda a tranquilitzar l'ànim jejeje. Entrada terrosa a reunió i som a la PLACA que per si sola ja justifica venir a fer la via! Després d'una placa compacta com poques, l'entrada a reunió és un camp de "papates".El Toni avui me l'ha regalat; surto de la reunió i un bolt i després...el desert JAJAJA i no és pas fàcil no, cal flanquejar a l'esquerra i fer un pas d'equilibri per abastar les ara sí, bones preses, i continuo sense veure el següent...i és que és a uns 7-8 metres encara! puja puja que la presa és molt bona, i sí que ho és però la por també JIJIJI que quan l'escalador canta és " porque tiene los cojones en la garganta" refrany popular! mira per on un bon forat on un camalot 0,75 o un 1 quedaria de fàbula, hi poso l'Alien mes gran que porto, no queda be però aconsegueix tranquilitzar-me, com sóc! i certament quan més amunt millor roca, li faig un petó al bolt quan el xapo!! i el següent, alça, no és tam lluny com l'altre, aquest almenys el veig, però vaja excursió! sortosament ara ja sóc força mes amunt i la caiguda seria neta. Tanmateix m'invento un merlet i amunt. Això ja perd verticalitat i vaig superant ressalts fins entrar a la reunió on cal vigilar de no apedregar el company. Uns cinquanta metres amb set cintes! sort que la roca és boníssima i que es pot, amb imaginació, protegir en alguns trams. Còmoda segona reunió amb les plaquetes ben rovellades per corrosió galvànica!!El Toni preparant-se pel pas clau del tercer llarg, un bombet punyetero!Mentre recupero el Toni miro la continuació, d'entrada no veig per on pot anar, tinc al davant un mur vertical que...
