Tardes al cingle de la To: Sapastres i Llop solitari
Aquest estiu m'he pogut escapar alguna tarda fins al Cingle, on és fàcil de recuperar velles sensacions i bons records.Un dia vam anar-hi amb la Ingrid, una bona escaladora del país dels Piteus, amb qui vam compartir la Sapastres. La via més desequipada del Cingle (un espit a l'inici i un altre a la R1) i una de les més divertides de fer.Ella s'ho va passar genial i va demostrar el seu domini d'aquest tipus de vies. Però és que l'esperó final de la via (a sota), no deixa indiferent a ningú!!Aquest dimarts a la tarda hi vaig tornar-hi amb el Pep. Ell ja és un expert del Cingle, deu ser la cinquena o sisena via que hi fa, així que vam anar a la Llop solitari, una via impressionant per la seva verticalitat.El primer llarg estava força brut, es nota que la via no la fa massa gent i s'acumula la terra en alguns replans...Després vam atacar el mur superior, dividit en dos llargs de 45 i 15 m per fer més suportable l'escalada, evitant portar la corda al límit, opció que tothom pot triar, però al final la corda pesava molt!Quina meravella de llarg, sempre que hi pujo em sorprenc que, tot i la verticalitat, es pugui escalar amb una dificultat normal. I la roca, segueix sent molt bona. Tot i que la muralla es deixa anar equipant, un total de 6 expansions fan l'escalada més segura.Però quan s'escala a la To per la tarda, el millor premi és la posta de sol final entre el Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija!
