PETIT VIATGE AL MAESTRAT DE TEROL, (2on dia)
Hui ens llevem, tornem a pujar al menjador i tornem a estar tot sols, bo, sols no, ja que la fem petar amb la cuinera mentre fem el desdejuni, a les nou arriba la noia de recepció, entreguem les claus i un pic tot liquidat, pugem al vehicle. L'idea es dirigir-nos envers Pitarque, la visita al poble mes que res esta motivada per tal de poder gaudir de l'espectacle que ofereix lo mal anomenat naixement del riu Pitarque, ja que aquest neix uns quants kilòmetres mes amunt i transcorre soterrat. Per no agarrar les hores de màxima insolació, decidim deixar la resta de visites per a després. Pocs kilòmetres després de passar Cantavieja deixem la carretera per agarrar una pista rural estreta i amb un ferm en estat infernal i si nomes haguera estat aixo...........pràcticament tot el recorregut transcorre mig penjat en profunds precipicis, i com anem de pujada, anem per la part exterior, la dona que va en el lloc de l'acompanyant es passa tot el camí amb tremolor a les cames. Pitarque, església de Santa Maria la Mayor Passem de llarg per la Cañada de Benatanduz i per Villarluengo i diem que si no queda mes remei que tornar per ací , els visitarem a la tornada, arribem a Pitarque i al baixar del vehicle a la dona encara li tremolen les cames, tenim pensat cercar una botiga i comprar quelcom per picar pel camí, nomes trobem un xicotet super i resulta que no hi ha forn al poble i porten el pa casi d'encàrrec i mes tard, agarrem una botella d'aigua i una bossa de creïlles fregides i iniciem lo camí del Naixement del riu Pitarque. Tal com ens va comentar l'amic Joan Sanjuan, lo sender es de bon transitar, fets uns dos quilòmetres i mig arribem a l'ermita de la Virgen de la Peña, un quilometre mes i ens surt al pas una antiga central hidroelèctrica. A partir d'ací lo sender es torna mes amable de fer ja que la vegetació li dona una poc d'ombra. Encara que casi tot lo trajecte ens acompanya la cantarella del riu, no podem gaudir de la seua visió ja que caminem enlairats i la vegetació ho impedeix. "surgència" d'aigua camí del Naixement del PitarqueAquest tram del sender es molt humit i a cada dos per tres trobem surgències d'aigua, algunes, de molt espectaculars, tant es aixi que en diversos llocs han instal·lat passeres de fusta per tal de salvar els tolls, arribats al naixement, descobrirem que les "surgències" no son altre cosa que fuites de una sequia que porta l'aigua del riu al poble, fets els poc menys de cinc quilometres, arribem a lo naixement. Per a la gent que gaudim amb l'espectacle de l'aigua saltant i lliscant per les pedres, el lloc es d'una bellesa "espatarrant" per damunt de pedres i en algun tram agarrats a cadenes arribem fins a on ja per seguir, ens tindríem que descalçar i ficar-nos dins l'aigua, ací la dona diu que "quieto parao" que d'això, res de res ni ella ni jo, tornem arrere i mentre ella descansa una mica i pica unes creïlles, jo m'enfilo per unes escales per visitar l'ullal de los Planos.naixement del riu PitarqueAcí trobo l'inici de la sequia "culpable" de les surgències del camí, per uns esglaons de ferro i agarrat a unes cadenes arribo a la fi del corriol em trobo que pel ullal no brolla aigua, malgrat aixo el fer aquest tram no es desaprofitat, ja que des d'ací, tinc una visió de l'ullal de Malburgo a on la dona no m'ha deixat arribar, vist lo lloc, torno arrere i donem inici a la tornada, ara ens trobem una munió de gent que no ha matinat gaire i que suaran la cansalada de tornada, arribem a l'ermita de la Virgen de la Peña, fem un petit descans que aprofito per baixar al riu per un estret corriol, torno dalt i ens posem en marxa, ja no parem fins arribar al poble, ací entrem en un bar i preguntem per dinar, ens diuen que si, que tenen menu, un pic havent dinat i després de preguntar per alternatives per eixir d'ací, agarrem el vehicle i per una pista rural ens dirigim a trobar Aliaga. La dona no te per costum caminar per la muntanya i el sender del riu l'ha deixat tan esgotada que diu que per ella lo de caminar,...
