Escalada Esportiva a la Placa Gunilla al Clot del Boixar
Resum.:Ahir 31.05.14, havíem quedat per fer la via Gomez Xalmet o l'Esperó del Místic, però la boira i la previsió de mal temps cap a la tarda ens fa replantejar-nos el tipus d'escalada i al final hem quedat al Bar Anna per esmorzar i acabar-nos de decidir per fer esportiva a la Placa Gunilla on ells, el Cinto i el Joan Canals, no han estat mai, porto uns dies potents i perdent pes, el que m'ha fet guanyar més confiança en les meves possibilitats i grau, els col·legues em deixen pas i aquí la diferència, obro jo totes les vies de primer, decisió que jo havia esquivat durant molt de temps però al final m'he guanyat i ha estat genial, gràcies companys per recolzar-me i seguir fent-me un lloc entre vosaltres, ara ja no puc parar i tot el que faci vull fer-ho de primer, de moment en esportiva i en via llarga també he de obrir la meva ment i les meves habilitats en llançar-me a per totes, després d'un matí intens i sensacional hem anat a dinar al Bar Muntanya de Collbató on hem coincidit amb el David Gomez i el Xermi.Aproximació.:Des del Bruc agafem en direcció com si anéssim al Gerro o La Desdentegada fins trobar un retol que diu El Castell, seguim ara a la dreta per una pista prou ampla i còmode pel cotxe fins trobar una gran clariana amb altres cotxes aparcats, des d’aquí podem observar una pista de còdols que han transformat el curs del torrent mirant cap a l’Agulla del Tambor, La Desdentegada o El Vermell del Xincarro, anem seguint i el camí es va estrenyint fins tornar-se caminal per on seguim les marques de pintura vermella en els pins fins trobar una basa, aquí continuem a la dreta seguint les fites i marques de pintura blaves fins trobar-nos davant de l’Agulla de la Mosca, un cop al seu peu la podem anar reseguint cap a la dreta baixant una canaleta i trobant-nos davant la corda fixa que ens ajuda a situar-nos a peu de vies i de la evident Placa Gunilla.Placa GunillaUn cop situats al pedestal a on ens deixa la corda fixa podem situar-nos i tindre espai suficient per equipar-nos i anar estudiant per quina via començar, com que jo conec el sector tiro jo amunt per la primera de la dreta la número 13 de la ressenya i així anar fent per ordre de dreta a esquerra.Via número 13 5c 11m. 4 xapes + reunió.Aquesta via es molt vertical i amb passos tècnics de finura, on cal escalar amb atenció, ja que els parabolts estan bastant distanciats, comparat amb altres sectors.Em tranquil·litza veure que en els meus companys també suen de valent per trobar els passos adequats per progressar, vol dir que no ho he fet tant malament, tot i així us confesso que canvia molt anar de primer a pujar de segon ben assegurat, ho dic perquè l'atenció i tensió de l’escalada de primer es incomparable.Via número 12 5c 12m. 4 xapes + reunió.Aquesta via potser no es tant fina com l'anterior però te un pas de la 2 xapa a la 3 xapa que no li trobo, vaig buscant canto i canto sense trobar el cantó adequat, quan em decideixo tirar a munt volo i tot queda en un "pegue".Els Cinto va darrera meu i desprès de varies mirades i estudis tira una mica més a la dreta de la xapa i troba el canto per fer el cop de gas i amunt, el Joan es més d’energia i valentia i tira pel mig suant lo seu.Via Sra. María 5c 12m. 4 xapes + reunió.Aquesta via i trobem més canto i potser més peus, però ens tomba de verticalitat insistent no deixant-nos respirar, una via en la que no ens tenim que confiar, els 3 ens la traiem a la primera però tibant com campions.Fa poca estona a vingut una altre colla que estan escalant a La Mosca i uns quants acaben escalant al nostre costat dret a les vies que ja hem deixat lliures, un es un amic del Jaume Escorsell que es diu Josep alias “Harry” i esta fent cordada amb el Paco, més tard be un altre noi del que no recordo el nom.Tot uns jabatos de la roca, per la decisió en la que escalen.Els meus companys ja en tenen prou però jo m’he capficat en provar la via.Via Incursió Navajo 6a. 15m. 4 xapes + reunió.Miro el pas i ja es veu finet de nasos entre la 2a. i 3a. xapa...
