"Il·lusió". Cilindre. Sant Llorenç de Montgai.
El gran sostre fissurat, és una de les primeres imatges que capta l'escalador quan arriba a Sant Llorenç, estètica formació majestuosa, flotant i intrigant. Al llarg dels anys no li hem fet gaire justicia a la seva espectacularitat, ja que la via a set poc repetida i s'ha encomanat una aureol·la d'aquelles típiques de via terrible. No ho és de terrible, de fet és xula, però si ha d'anar amb el material adequat, sinó si que ho pot semblar de terrible."Llibre de piades del Seam"Els últims anys sembla que no ha tingut massa repeticions, que jo hagi sentit, del Marmo, Nico, Cosin... però ja fa uns anyets... el Nico me'n va fer una bona explicació.L'aventureta, ja que la via és molt curteta, no ens ha estat tan fàcil... els escaladors, almenys molts i sovint, tendim a confiar-nos, a pensar que les coses ens sortiran fàcils o que ja ho trampejarem sobre la marxa... sobretot si les últimes vies ens han anat bé i hem sortit contents...Ja ho sabeu: "Al bar tots escalem mooolt bé"."Escalades a la noguera""Escalades a la noguera"Doncs això pel primer intent enredo al Jesús, li dic que és curtet i ja farem, que segur que se'ns fa curt i al acabar podem fer l'Excalibur que està al costat... juas juas... en unes tres hores obrim llarg i un terç, i em quedo encallat al principi de la fissura travessa, sense cap peça que toqui vores, no m'atreveixo ni a començar-la i baixem a consolar-nos fent la songoku a ple sol... Només haviem pillat el camalot del quatre i molt d'optimisme... el 4 no serveix per res...Segon intent, com sóc un pesat el Salla m'acompanya, ara portem un camalot del 5, tampoc és prou per escalar tranquil, passo la travessa guarrejant i fent corre el frien i després m'encallo a la sortida de la xemeneia, a més amb les cordes mal xapades... hem començat tard i ja fosqueja, i el Salla que ja es fa gran m'obliga a baixar que ja te fred... menos mal però pq a dalt no és fàcil.Per fi el bó el tercer, quedem amb el Jaume, els altres ja no volen repetir, i a sobre porta la càmara per fer unes fotos-cul... Ara si que ho he organitzat tot, vaig equipat amb tres camalots del cinc, un del Salla, un de l'Albert, i un del Juan... passo la travessa en lliure poquet a poquet, i guardo un cinc, surto de la xemeneia fent un go out suicida que diu en Clua i col·loco el tercer cinc, flanqueig a dretes amb un primer pas difícil i per fi amb un roçament bestial tal i com m'havia advertit el Nico arribo al cim!!"Croquis cutre nou"Realment aquests dies he tingut "Il·lusió!" i tb altres sentiments contraposats cada cop que hem fracassat, però ha set bonic, he vibrat, m'ho he passat bé i malament, i n'estic agraït... i tot això en una via tan petita, propera i curteta... i baratet!També estic content de tenir amics que encara que costi una mica es deixin enganyar i m'acompanyin i d'altres que hem deixin els seus preciats camalots gigantes. Gràcies companys!Desde fa ja uns anys que estic visquent a Sant Llorenç quan faig aquestes escalades que quasi estan caigudes en l'oblit aprofito per restaurar-les total o parcialment, ho faig perquè penso que és una pena que ja ningú i vagi perquè els seguros són molt precaris, per seguretat, i perque penso que és una petita aportació perqué més persones els pròxims anys les segueixin pujant i vibrant, entre ells potser la canalla que ara puja fort a sant llorenç, quan el meu fill tingui 20 anys els burils que canvio ja tindrien 53 anys... no se si estaria massa tranquil quan hem digui... pare demà vaig a probar la detritus...Per altra banda m'he proposat respectar sempre el criteri dels aperturistes i el caràcter de les vies, mai canvio ni fico cap expansió que no hi fos abans. Per tant bàsicament restauro reunions i passos puntuals.En aquest cas crec que he fet un petit error, restaurant dos burins que vàrem trobar al primer llarg i que després vaig saber que no hi eren a la primera ascenció, o almenys no hi surten a la piada.He canviat 7 expansions, dos al primer llarg, dos primera erre, una després de la travessa, i dos al...
