Roca Gelera (1104 m) i Eus. Els miradors del Canigó.
IntroduccióEl Parc Natural Regional del Pirineu Català és una regió extensa que inclou terrenys i muntanyes de l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent. Va des del mateix Carlit fins a Prades i uneix les muntanyes de la zona de les Bulloses amb el Canigó. En aquesta ocasió, però, l'objectiu era un cim modest, la Roca Gelera. De fet és tant modest (i crec que desconegut) que parlant d'excursions i muntanyes amb gent autòctona, no coneixien aquesta.Per situar la Roca Gelera hem d'anar fins a Prades i pujar per la carretera que puja cap a Catllar i Sournia. És un port de muntanya estret i malparit que passa pel Coll de Roca Gelera. Aquí sobre és on trobarem aquest cim. Val a dir que per la seva posició, té unes vistes molt extenses. Sobretot cap al Canigó, que queda encarat davant mateix i m'atreviria a dir que del Roc de Madres, però les condicions meteorològiques no em van permetre veure tantes coses.Abans d'entrar en matèria, m'agradaria comentar que l'excursió queda reduïda a la mínima expressió ja que la pluja comença a mig ascens i decideixo fer cim i baixar pel mateix camí. Per complementar la jornada, m'arribo al bonic poble d'Eus i gaudeixo d'una passejada fascinant pels seus bonics i desnivellats carrers orientats al Canigó.Fitxa tècnicaPunt de sortida: Coll de Roca Gelera, zona picnic (877 metres)Punt d’arribada: Coll de Roca Gelera, zona picnic (877 metres)Horari: 1 hora Cim: Roca Gelera, 1104 metresDistància: 3,1 kmDesnivell acumulat: +247 metresMaterial: No es necessita material específic. Es recomana portar força aigua.Dificultat: Fàcil. A l'hivern és una zona castigada pel vent fred.Perfil de la ruta Track de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.Ruta El pàrquing està situat en una zona de descans amb taula i bancs. Des d'allà ja es veu la Roca Gelera.Els primers metres es fan per la carretera, fins a trobar el camí que puja cap al cim.Podem veure que és un cim pelat, amb molta vegetació baixa.Just abans del pont, surt el camí.Passa pel costat de la barraca i va pujant entre falgueres i romagueres.Una mirada del paisatge proper. És tot igual, vegetació baixa i un corriol molt estret que va guanyant desnivell.Cap a la dreta queda l'Estanyol, un altre bony d'aquesta carena que aniria a buscar si no comencés a ploure.I al fons, molt al fons, apareix una muntanya prominent que segur que algú coneixerà: el Pech de Bugarach.El corriol es va enfilant cap al cim.Fins a trobar la pista que recorre la carena. Hem pujat per la porta falsa?Per arribar al cim, però, cal desviar-se de l'autopista.Roca Gelera (1104 m). Un altre "100 cims" aconseguit. Ara bé, senyors del comitè de la FEEC: aquesta muntanya té vistes, cert, però les mateixes que pot tenir el Pic del Rosselló, situat a poca distància, a la mateixa carena, molt més popular i permet la sortida des de Mosset, en una circular factible per tots els nivells.La part superior de la Roca Gelera és aquest munt de rocs.Tot i que la pluja no permet grans panoràmiques, en deixarem un parell. La primera cap al Pech de Bugarach.I la segona cap al Massís del Canigó, on descarrega un bon ruixat.Torno cap al cotxe seguint el mateix camí i poso fi a la part senderista de la jornada.A la tarda, com que sembla que ha parat de ploure i el dia es destapa, aprofito per fer una mica el turista pel bonic poble d'Eus, considerat dels més bonics de França.Eus és un poble molt ben conservat, amb carrerons estrets i nombrosos arcs.Està situat a la vessant de la muntanya, sobre el riu Tet. Això explicaria el seu pronunciat desnivell.Él poble té molt d'encant i s'hi respira tranquil·litat.L'església, situada a la part més alta del poble.I les vistes cap al Canigó, són de les millors que es poden aconseguir. (Llàstima del dia...)A partir d'aquí, em dedico a passejar pels racons i raconets d'Eus, jugant amb la càmera.Mentre marxem, es pot observar l'"skyline" d'Eus.Posem el punt i final a la visita i tornem cap a casa,...
