El Comabona 2.574 m pel Coll de la Balma. Serra del Cadí
28 de setembre de 1714 / 2014El recorregutVa ser una Setmana Santa de 1977 que vaig veure aquest cim. Ostres, quina muntanya més maca!, vaig dir i els més grans en vàrem dir: es el Comabona, de la Serra del Cadí que te 2.500 metres! I li vaig fer la foto des de la carretera, camí del Moixeró. No el vaig poder pujar fins forces anys més tard, però fent canals de neu per la cara Nord.Fa dies que em voltava pel cap pujar-lo amb la Cristina però des de el Prat d'Aguiló. Truco al refugi però no arribarem per sopar i em diuen que la pista està en molt mal estat i que millor pujar amb 4x4 o caminant. La Cristina "arronça" el nas i em diu que: "ni hablar del peluquín". com jo sempre tinc "plans B" amagats a sota l'ala li proposo anar des de el poble de Gisclareny que hi ha pista en bon estat fins al Coll de la Balma, però en contes de 500 metres de desnivell, seran 1000 i jo no he estat mai per aquí... Es fa un silenci i em diu que d'acord però a veure on em portaràs. Bieeeeeen!!!El dia despunta "tapadot" i fred i des el poble de Bagà no es veu el cim que es envoltat de núvols. Prenem el cotxe i fem via cap el coll de la Balma. Fins Gisclareny es carretera asfaltada però un cop passat el poble arribem a una explanada apta per estacionar el vehicle. Surto i miro les pilones indicadores dels itineraris que hi han. Un indicador posa que la pista porta al Coll de la Balma... seguirem la pista. Als, mes o menys, vuit quilòmetres arribem a un indicador que diu Coll de la Balma (1.577 m) però seguim la pista fins que la trobem tallada per una barrera metàl·lica amb l'amenaça que si la travessem amb vehicle no autoritzat seran 300 euros de multa. Res, ens calcem les botes, ens carreguem la motxilla i cap a munt que hi falta gent. Fem dos-cents metres de pista i a la nostra esquerra surt un corriol amb un cartell que posa: COMABONA 9 Km... que carai m'importen a mi els quilòmetres caminant a la muntanya. Per que no posen l'horari: 2 hores, 8 hores, 24.000 hores!!! no, posen quilòmetres... Be, a lo que anàvem. comencem a pujar tot fent ziga-zagues, sempre en pujada, seguint els senyals verds i blancs i per espés bosc.Guanyem alçada entre pins en direcció a llevant fins arribar a una explanada on trobem unes restes del que seria una petita cabana. La travessem i seguim al Nord. Seguirem sempre les senyals fins arribar al "grau". Aquí abandonarem les senyals i seguirem pujant per bosc i sense camí clar molt a la vora de la cinglera fins que de mica en mica els bosc va desapareixen.Seguirem llavors per tartera o camí poc definit fins el Puig dels Terrers (2.510 m). Aquí la Cristina hem diu que ja en te prou i que m'espera asseguda a que torni. A la nostre dreta tenim la Cerdanya i a l'esquerra la cara nord del Pedraforca. Del Puig dels Terrers davallo uns cent metres fins el Coll de Puig Terrers. Al coll torno a trobar els senyals verds i blancs que en duran en poca estona al cim allargat del Comabona. El temps cada cop està pitjor, així que millor que m'afanyi a tornar. Un cop estic al coll trobo un parell de "caminaires" i els hi pregunto si aquest sender local (marques verdes i blanques) ens porten al Coll de la Balma. En confirmen que si i li crido a la Cristina que baixi que tornarem per aquí. Basicament baixem en línia recta pel Clot de Comabona i des de el Pedraforca ja veiem venir la pluja, tant rapit que ja la tenim aquí. En un hora i escacs ja som de retorn on hem deixat el cotxe i ben remullats ens tornem cap a casa. Total, 1000 metres de desnivell, tres hores de pujada i hora i mitja de baixada, unes quantes relliscades baixant i mullats com pollets... però que bonic es anar a la muntanya!!!La foto de 1977 del ComabonaArribant a les restes de la cabana Indicador del GrauSortint del bosc i pujant a la vora de la cingleraLa tarteraEl Pedraforca Al fons, la CerdanyaEl Puig dels Terrers des de el Comabona La Cristina esperant pacientmentAl fon,s el Prat d'Aguiló i el refugiLa Tossa d'Alp envoltada de núvolsSol com un mussol al cim del Comabona
