**** Josefina Alpina (525m, 6b+, A1), Càntaro Magro, Serra da Estrela (Portugal)
Divendres, 1 de setembre de 2023El granit té adeptes més enllà de qualsevol frontera, no coneix de nacions, tan sols d'estil. Aquest cop la lliçó ve de la mà de Josefina Alpina, bon gust portuguès en format de rotunda aresta. Orientats a est iniciem el camí que ha de dur-nos a l’il·lustre cim de Càntaro Magro.Escalem al cor de la Serra da Estrela, epicentre de valls glacials i pics que no són tal. De nou molts metres per davant i el tacte aspre de la roca als dits que dicta camí. Granit immune al desgast, es recrea en l'exclusivitat de la corba i una verticalitat aparellada a fissures de factura perfecta. Les plaques són dansa o travessia audaç. En aquesta via el detall suma. Recuperem el gest, el gaudim.Equipat lo just, cal connectar amb aquest itinerari per entendre'l. Caràcter íntegre i solitari que permet l'aventura en una paret extensa i plena de sol. L'austera bellesa del cim ens pren a aquest paisatge al que ja volem tornar. Jornada llarga la d'avui, tant que al retorn la nit fa camí amb nosaltres. Intensitat no ha faltat en aquesta descoberta, ni plenitud. És l'escalada que estàvem necessitant!Notes d’interès vertical: Josefina Alpina (ressenya oberturistes), el nom dóna la pista, caràcter marcadament alpí per la via més llarga de Portugal. Malgrat comptar amb un granit excepcional, les vies llargues no abunden a la Serra da Estrela, Josefina Alpina n’és la joia. Concebuda per temptar, demostra com pot ser-ne de sofisticada la seva aparent simplicitat.El vessant est de Càntaro Magro compta amb pocs itineraris, als anys setanta s’hi van obrir cinc o sis vies, totes elles sinuoses i discontínues i des d’aleshores la fama de paret bruta i amb poc interès va condemnar les magnífiques dimensions de la muralla a l’oblit. El maig del 2017 l’incansable Paulo Roxo amb Daniela Teixeira obren Josefina Alpina retornant a la paret el protagonisme que es mereix (val la pena donar una ullada al blog oberturistes).Via semi-equipada amb austeritat, les fissures estan netes i les expansions es reserven a les plaques. La premissa és tan sols equipar on no es pot protegir. Fins a la plataforma National Geographic (R9) les reunions són de dos bolts i algunes d’elles rapelables (mallon o anella), excepte la R1, R2 i R6 que estan netes (muntar amb friends). De la plataforma en amunt, llevat la R10 (pont de roca), la resta de reunions tenen una única expansió. A les tirades a més de bolts concentrats a les plaques, trobem algun pont de roca esporàdic.De material necessitem catorze cintes, un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4) i repetir mitjans (C0.5 a C2), un joc de tricams és interessant (sinó portar tascons) i estrep.El de Càntaro Magro és un granit excel·lent, però deslluït per la poca freqüentació de la via que fa que estigui brut i cobert de líquens negres a les parts més tombades i a la torre final. Roca granulada i ultra compacta a les plaques que fa extensiva la seva franquesa a les fissures. Predomini de romos i empotraments, tan sols a la part final de la via, quan la verticalitat s’incrementa, els cantells guanyen rotunditat. Els trams de roca bruta dificulten l’orientació, no hi ha pistes, cal navegar.Grau alpí i ben posat (6a/A1 obligat). Escalada tècnica i d’orientació amb trams de placa obligats i una mica exposats que juntament amb la concepció clàssica de la via li donen un punt cert de compromís. Orientació est, sol durant tota la jornada, compte amb els dies calorosos.Traçat impecable (foto general i detall tram final), la via és variada, d’elegància homogènia i atractiu ben trobat. Tram inicial més tombat amb predomini de les plaques d’adherència que enfilen un esperó invisible des del terra, però que es va dibuixant amb claredat als nostres peus a mida que el deixem enrere. Ressalts verticals avisen del que vindrà. Poc a poc les fissures guanyen terreny a la placa i el gest cobra noves formes, diedre, encastament o xemeneia.Després de la plataforma National Geograpic, l’aresta pren forma de torre netament més...
