GR 4: Sant Vicenç de Castellet - Monestir de Montserrat
Anterior: Sallent - St. Vicenç de CastelletPunt final a un altre GR, que malgrat la seva curta trajectòria -"només" 158 km.- he trigat onze anys en terminar. En té molta culpa la mala combinació de transport públic a la zona central, entre la Pobla de Lillet i Sallent. Per sort, l'últim tram està ben servit, tant a Sant Vicenç de Castellet (Rodalies i FGC) com a Montserrat (Aeri i Cremallera també de FGC). Tot i això, per baixar del Monestir vaig acostar-me a Monistrol seguint la traça del GR 96, un curt tram que descriuré en una propera entrega. En qualsevol cas, és una bona excusa per introduir aquest altre GR, encara més curt, a la llista d'objectius pendents.Track total (inclosa baixada a Monistrol pel GR 96) sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack total a WikilocPerfil i més dadesEl GR 4 inicia el seu tram final creuant el Llobregat a l'alçada de Sant Vicenç de CastelletPoc després es passa per la rotonda sota la C-55. Els següents metres va travessant un polígon industrial, així que no hi ha gaire cosa que veure. Com a molt, el Castell de Castellet que s'alça a l'altra banda del barrancAviat va quedant enrere......mentre que al davant s'obre el barranc de la riera de Castellet; en uns 20 minuts s'acaba el polígon i es continua per pista......que passa més tard pel Raval del Gravat, un conjunt de masos ben restauratsDes d'aquí ja tenim bona panoràmica del que hem anat pujant......però sobretot, del que ens espera: Montserrat ja apareix darrere els campsEl barranc ja queda enrere i entrem en una zona més planeraMés tard arribem al mas de Can Beu......i així en suau descens el GR es dirigeix a la carretera de Marganell, just al costat de Ca l'Estevenó, una altra masiaArribats a la carretera es creua un barranc a la dreta i de seguida es desvia l'accés a la urbanització Sant Cristòfol, també asfaltat. Pel costat d'aquest surt una pista a ma dreta, i de seguida arribem a un altre desviament cap a l'ermita de Sant Jaume de Castellbell, un bon exemplar romànic del s. XIITornant a la pista, aquesta continua ara pel mig d'un bosc ben tancat, prop del Torrent de Cal Ticó......i apareix tot seguit al Pla de Masroig; a l'altra banda hi ha la urbanització Sant CristòfolPerò lògicament, la protagonista d'aquestes contrades és la cara nord de la muntanya sagrada dels catalans...Travessat el prat, es deixa la pista que accedeix a la urbanització i es continua a la dreta per una altra que va pujant de mica en mica amb el bosc al costat; en uns 500 m. hi ha un altre camí senyalitzat cap a l'ermita de Sant Cristòfol. Poc després la pista surt a un carrer asfaltat (C/ les Agulles de la urbanització el Prat) que se segueix a la dreta fins que es converteix un altre cop en pista al cap d'1 km.A partir d'aquí, ja ho sento, però és que només tinc ulls per a ella......si és que no es pot mirar a cap altre lloc...(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)...al menys durant el primer tram de la pujada; després es deixa la pista, pujant per un corriol a l'esquerra. Cap enrere, començo a guanyar vistes sobre la comarca del Bages; en primer terme el Barranc de Can Martorell, per on pujava la pista, i a la dreta el Turó de l'ErmitàMés llunyà, el PirineuRemuntant una petita carena d'uns 100 m. de desnivell, ja tenim a la vista el Monestir de Santa CecíliaSe surt novament a la pista anterior, aquí tancada al trànsit......mentre que per dalt ja s'identifica clarament el cim de Sant Jeroni (centre) i el Serrat del Moro a l'esquerraArribo a l'explanada de Santa Cecília (677 m.) en 3h30' des de Sant Vicenç. Em trobo tancat el refugi Bartomeu Puiggròs, fora de servei segons la web de la FEECPerò el que més crida l'atenció sens dubte és el meravellós monestir romànic de Santa Cecília de Montserrat, del s. XI. Llàstima de no poder entrar a visitar-loTot i que no va tenir una comunitat gaire nombrosa, va ser el primer lloc de la muntanya en què hi va haver vida monàstica. Ha estat restaurat diverses vegadesAquí paro a esmorzar; en creuar la...
