La Quar, Monestir de la Portella i Serrat de Sant Isidre (1.117 m)
Dimarts 4 d’abril de 2023Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Berguedà.
Temps aproximat: 6 h (13,6
km)
Desnivell: 630 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en
direcció a Manresa. Seguirem per la C-16 fins a Gironella, on girarem a la
dreta i agafarem la C-62. Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès
i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi
arribem en cinc quilòmetres. Itinerari: Sant Maurici de la Quar (861 m). La Quar és
un municipi de masos disseminats: «la Quar» malgrat que és l’oficial, des de
sempre se l’ha anomenat «la Cor». A Sant Maurici hi ha l’església parroquial, la rectoria, el cementiri i
l’hostal-ajuntament. Hi passa el GR 4 que seguirem fins al coll de Jovell. La
carretera per la que hem arribat continua fins a la Portella. La seguirem dos-cents
metres i la deixarem al primer revolt per una pista a mà esquerra.
Cent-cinquanta metres més munt, quan gira a l’esquerra continuarem recte fins a
l’alçada d’un estanyol. A partir d’aquí seguirem una rasa rocallosa i ampla
fins a Colltinyós, a tocar de la carretera. I continuant per un sender ben
fressat, creuarem el pavimentat camí d’accés a la Baumeta i, poc més amunt,
després de faldejar pel Serrat de Sant Isidre, per un grau, ens enfilarem sobre
un carener pel que hi discorre una pista. La seguirem a mà dreta. Pel camí podrem
visualitzar el santuari de la Quar encimbellat dalt de la mola. Justament la
carena fa de partió d’aigües amb la de Merlès. La pista ens mena fins un coll.Coll de Canes (970 m). Cruïlla de camins. Hi arriba una pista i en
parteix un sender pel que baixaríem al Pla de la Quar. Nosaltres continuarem a
l’esquerra, pel GR. Ben aviat arribarem Coll Jovell, on retrobarem la carretera
de la Portella, al peu de la mola del santuari. L’accés es fa per una pista
pavimentada que la revolta per ponent. Santa Maria de la Quar (1.062 m). Encinglerat dalt d’una mola rocallosa,
el santuari marià de la Quar es una bona talaia sobre la vall de Merlès, el
Berguedà i alguns cims pirinencs.Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral
d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és
objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a
dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època
baix-romànica solament en resta algun vestigi. Baixarem per la mateixa pista encimentada per on hem pujat. Al Collet de
la Sorra, just abans d’un revolt, la deixarem per un corriol, senyalitzat amb
una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram farem drecera (fites) fins al
coll (NNW). Coll de Gavatx (964 m). No acabarem d’arribar-hi ben bé. Uns metres abans
sortirem sobre una pista que agafarem a mà esquerra davallant pel Bac dels
Monjos, a mitja alçada entre els serrats de Gualter, Rodó i Llarg i el rec de
Coll de Gavatx. Poc abans que s’acabi, la deixarem a mà dreta per un corriol
pel que baixarem a una de paral·lela. Per aquesta segona pista continuarem davallant fins a la que parteix de
Fuïves tot seguint la riera de la Portella, i la seguirem a la dreta en
baixada, per visitar la Font de l’Abat. Desfarem el camí a la font i, pista
amunt, sortirem a la carretera de Sant Maurici per la que accedirem al
monestir.Sant Pere de la Portella (802 m). Ruïnes d’una antiga abadia benedictina
de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del s. XI,
refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i
la seva mare Doda, de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la
Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliba, llavors
comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una
donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va
allargar fins la...
