La porta dels somnis al serrat dels monjos
DISSABTE,
13 DE GENER
Aquesta
setmana per imperatiu familiar em toca sortir el dissabte i donat que
les temperatures encara son baixes, escollim quedar-nos per la zona,
Montserrat és un bon refugi.
He
quedat per sortir amb l'Antonio i mentre esmorzem en Carles també
s'apunta al joc.
Mirant
alternatives, decidim quedar-nos a Collbató que resulta una zona
molt arrecerada i si no fa vent estarem bé.
Abans
no comencin les restriccions tenim el Serrat dels Monjos que ens
ofereix escalades interessants per a una matinal.
Aquesta
vegada escollim la via “La porta dels somnis” una via d' en Pau
Tomé i l'Amadeu Pages que ens proposen una via d'aventura on tan
sols trobarem un espit i un pitó de progressió ens els 140 metres.
La
via està al principi del Serrat dels Monjos entre les vies
“Estereotip” i “Alba,... oi?” , per les seves
característiques no és una via de consum generalitzat, però
personalment crec que és una via que val la pena fer amb un grau
ajustat a la dificultat que proposen i amb l'al·licient que cal
treballar-la amb flotants.
La
primera tirada és la més mantinguda amb una graduació de cinquè i
on caldrà treballar en tot tipus de roca, terrosa, trencada, bruta ,
neta i on trobarem trams on es fàcil de protegir i d'altres on
caldrà fer “excursions” per trobar un bon lloc on assegurar-se.
La
reunió amb dos parabolts et dona la confiança necessària per
assegurar als companys.
La
segona torada és més suau i força bonica, un flanqueig per sota un
sistema de sostres i amb trams on es difícil posar assegurances,
la roca en gran part del recorregut és coral·lina on cal confiar
amb l'adherència dels peus.
Una
vegada superats els sostres cal anar a cercar una placa negre que
veiem a la dreta on hi ha la reunió, també de dos parabolts.
La
tercera tirada és la més espectacular, sortim de la reunió cap a
l'esquerra en direcció a una cova plena de formacions càrstiques
que presenta el sostre enfonsat, aquí en diedre hem pujat fins a
llaçar un arbre que hi ha a la dreta però que ja comença afer
yu...yu. Tot i que encara està ferm millor no fer-lo servir per
progressar perquè balla al traccionar-lo. Nosaltres al veure -ho
perillós hem reculat i hem seguir per la placa de l'esquerra amb uns
passatges difícil fins arribar a un espit, sota el sostre, (a la
dreta d'aquest hem vist un “coper” que no hem utilitzat.
Des
de l' espit podem posar un camelot del quatre a la línia de
trencament del sostre on hi ha un forat. Ara tan sols cal acabar el
flanqueig a l'esquerra amb un tram de decisió per sortir dels
sostre. A la sortida del sostre hi ha una fissura vertical on podrem
protegir al company que va de segon i evitar un pendol considerable.
Ara fins la reunió cal superar una placa i fer reunió sobre un bloc
immens. Llastima que aquí no hi ha reunió muntada i cal fer-la d'un
arbre i una fissura darrera el bloc, (és l'única pega que he trobat
a la via, no tenir aquesta reunió amb condicions de seguretat
optimes).
La
quarta tirada és una placa , primer vertical i poc a poc va perdent
contundència, al final del tram vertical hem trobat un pitó , (cal
anar en compte per no saltar-té-el). A l'altura del pitó i uns
metres a la dreta veurem un parabolt brillant , però la nostra via
es decanta a l'esquerra per plaques tombades fins a un punt on poder
fer reunió amb matolls mes o menys forts.
La
baixada vers el Torrent Fondo cada vegada està en pitjors condicions
i cal anar en compte, és perdedor i brut fins arribar al fons del
torrent. Ara tan sols resta fer alguna desgrimpada i dos ràpels per
arribar al camí de les Faixades.
Ara
directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..........................................................La
porta dels somnis
APERTURISTES.......................................
Pau Tomé, Amadeu Pagès
COMPANYS
DE CORDA ........................ Carles Ferre, Antonio Gea
MATERIAL
.............................................. 12 cintes, Joc de
Camelots fins nº4
DIFICULTAT...
