*** Trencalòs (140m, 6a), Serrat de la Corona, Àger

Dimecres, 22 de març de 2023Hi ha dies en que acabes d'escalar i tens sensació de plenitud. Avui n'és un, la Trencalòs ha complert expectatives amb tal solvència que no puc més que admirar el domini de la línia que demostra. Classe innata la d'aquest traçat. Tot en ell és aventura en petit format i el seu inici una declaració d'amor incondicional a la clàssica, com definir sinó la bellesa incendiària d'un diedre que m'ha tret la son des que el vaig intuir.Atracció que porta a un únic impuls, escalar-lo. Els nervis no falten a la cita, la netedat de la fissura imposa i la sensació de buit viatja dels peus a l'estómac en emocions contraposades. M'obligo a concentrar-me en una roca tan aspra que minimitza qualsevol neguit. Funciona. Rude, la paret respira lliure de convencions, tan sols es doblega al dictat de la lògica, el que seguim per no errar camí.Esplèndid viatge el que ens regala la via, malgrat la seva brevetat cal treballar, però a això hem vingut. La profunda llunyania del Serrat de la Corona vol ments salvatges. Des que hi vaig escalar la Somiatruites m'ha fascinat aquesta muralla, a la vista de tothom, però amb una solitud que es preserva intacte. Terra de ningú on sentir-se benvingut.Notes d’interès vertical: Trencalòs (ressenya Edunz), mentalitat clàssica per una via centrada en el poderós diedre que dóna accés a un itinerari concebut perquè la roca s’expressi. La vista no enganya, línia d’atractiu primari que converteix el fet d’escalar en instint. El Serrat de la Corona n’és el millor escenari.Oberta en els gloriosos vuitanta (1985) per Antoni Ramírez, Antón Fontdevila i Remi Brescó en conserva l’esperit. Originàriament hi trobàvem uns pocs burins i pitons, però el 2018 va ser restaurada amb bolts i se’n va afegir algun a les reunions. Actualment es tracta d’una via semi-equipada amb molt poc material (bolts, pitons i algun pont de roca). Totes les reunions muntades (bolts), R2, R3 i R5 rapelables. R3 bis (un bolt) costa de veure ja que està amagada en el lateral d’un gran bloc just sota l’esperó final.Vist el seu escàs equipament cal ferralla, de material necessitem quinze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem blau a C4) repetint C1, C2 i C3, tricams/tascons opcionals. Calcari propi de terreny d’aventura, cal saber on toques, però llevat de trams puntuals la roca és bona. Destaca l’aspror del tacte i la rotunditat de les fissures, concloents.Dificultat sostinguda i de bon gestionar, grau clàssic i compromís moderat gràcies a les bones possibilitats de protegir (V+/6a obligat). Orientació sud, bona opció per dies freds. Traçat que va de la mà de les fissures, la roca mana amb una lògica precisa i elegant. El diedre inicial és un espectacle de principi a fi, el recorrem sencer en dues tirades impecables.Un primer llarg de fissura ampla amb tan sols un parell de pitons i un pont de roca a la part final, obliga a dosificar les peces grans. Verticalitat constant i gest que ens converteix en fans de les fissures. Segona tirada curta, però amb el mateix tarannà, equipada amb un únic pont de roca que marca quan girar a l’esquerra i posa fi al diedre.Canvi de registre, la tercera tirada s’inicia amb un tram de placa de cantells roms i trencadissos, arribar al primer bolt és delicat i no es pot protegir (V/V+). Bonic diedre desplomat amb pitons d’època per acabar el llarg.En la quarta tirada prescindim del traçat original i escalem el mur de la dreta de l’esperó (1 pitó), vertical, atlètic i de bon equipar, ens deixa dalt d’un pedestal on comença un fantàstic off witch, escalada creativa i perfectament protegible amb friends.Accés, des d’Àger prenem la carretereta que puja al coll d’Ares i quan portem una mica més de nou quilòmetres estem atents a trobar a l’esquerra el trencant de la pista de Montrebei (rètol Castell de Sant Llorenc, enllaç maps). Seguim per la pista uns dos quilòmetres i mig i aparquem a l’inici dels esperons del Serrat de la Corona a l’alçada d’un torrent on neix una...

GR3: Àger - Sant Esteve de la Sarga

Avui hem fet la que podríem considerar l'etapa reina d'aquesta temporada del GR. L'etapa d'avui ens ha portat a saltar el Montsec per un dels passos més alts,...

La porta dels somnis al serrat dels monjos

 DISSABTE, 13 DE GENER Aquesta setmana per imperatiu familiar em toca sortir el dissabte i donat que les temperatures encara son baixes, escollim quedar-nos per la zona,...

Via privilegi al serrat dels monjos

 DIUMENGE, 07 DE GENER Avui s'acaben les Festes, però encara tinc les darreres comandes a servir com a “Patge Reial”, per tant avui tan sols puc fer una matinal....

L'Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos.

Poques vies, que valguin la pena, em queden per fer al Serrat dels Monjos a Montserrat. Avui, després d'uns anyets de no anar-hi, hem repetit l'Alta Fidelitat: una vieta molt...

La corona dels cingles de Vallcebre

   Distància: 28 km.Desnivell: 1200 m.Dificultat: mitjana-alta.Durada total: 4h.Punt de sortida: Càmping El Berguedà.Els primers quilòmetres, fins al Coll de...

La corona dels cingles de Vallcebre

   Distància: 28 km.Desnivell: 1200 m.Dificultat: mitjana-alta.Durada total: 4h.Punt de sortida: Càmping El Berguedà.Els primers quilòmetres, fins al Coll de...

Via ALBERTO GONZÀLEZ. SERRAT D'EN MUNTANER.

24/05/23. Després de fer la via Orgull Maputxe, encara tenim temps de fer la via Aberto Gonzàlez, abans què el temps cavies cap a pluja...La via té dos llargs de corda de...

Via ORGULL MAPUTXE. SERRAT D'EN MUNTANER.

24/05/23. Avui donen tempestes a la tarda, així què anem a Montserrat, en principi sense cap idea, al final ens decidim per anar a la via Orgull Maputxe.Una via curta, intensa...

Via Vintage al Serrat dels Monjos.

 Itinerari típic del sector amb la genuïna escalada de ressalts que el caracteritza. La via te dues parts ben diferenciades: la part inferior relativament equipada i una...

Cromosoma al Serrat dels Monjos.

Una de les darreres aportacions al Serrat, on hi gaudirem de bones fissures i díedres així com d'algun tramet de placa intercalat. S'endevina una pencada titànica dels...

Via Graffiti al Serrat dels Monjos.

 De les rodones dels Monjos!. Tots els llargs ens han agradat i ens han fet escalar, bona combinació de plaques i algunes fissures. La roca és ferma en tot el recorregut...

Han Solo al Serrat del Moro.

A nosaltres ens va triomfar, ja que te alguns trams molt guapos malgrat que també n'hi ha de cutres. L'escalada és ben variada: placa de dits,fissura explosiva,placa...

Distopia al Serrat de les Arnes.

Vilamala, des de l'època de les carboneres, que mai havia estat tant visitada. Avui, aprofitant un xic la fresqueta matinal després de la (minsa) tempesta d'ahir, he tornat a...

Escalades al Serrat de la Pastereta

Entre mitjans de maig i inicis de juny, i enmig d’una successió d’onades de calor d’aquelles que fan història, en Pau i jo hem anat tres setmanes seguides a escalar a la...

Via Integral Safari al Serrat de la Palomera.

 Com molt bé la defineix en Joan Asín al seu blog es tracta d'una excursió-escalada on acabarem caminant més estona que no pas escalant. Es tracta d'un itinerari de...

15 anys de... l'Eva Petrel al Serrat del Moro.

Al Serrat del Moro de Montserrat hi ha un munt de vies però només unes poques són repetides amb certa freqüència. A l'altre extrem, n'hi ha algunes practicament perdudes en...

Esperó Nord Oest al Serrat del Moro.

 Guapa però amb algun tram de pedra a estudiar que suposo que milloraria si la via assolís l'estatus de clàssica de les seves veïnes Mas Brullet o Casas Chani cosa...