Via privilegi al serrat dels monjos
DIUMENGE,
07 DE GENER
Avui
s'acaben les Festes, però encara tinc les darreres comandes a servir
com a “Patge Reial”, per tant avui tan sols puc fer una matinal.
Quedem
amb la gent del Penedès en trobar-nos a Ca l'Anna per esmorzar i
acabar de decidir que fem i on anem,
Finalment
tot esmorzant surt la proposta del Pep que encaixa perfectament amb
les meves necessitats, una bona via , curta i amb pedigrí per
començar l'any, la via “Privilegi” al Serrat dels Monjos.
És
una via que sempre m'ha cridat l'atenció però no he trobat el
moment d'anar a fer-la. Tampoc les Xarxes ajuden gaire, on trobarem
comentaris per a tots els gustos, personalment, ara que la he fet,
crec que es una gran via, això si....... no apte per a escaladors de
“morro fi”.
Avui
ens repartim en dues cordades, uns van a la via “Alta fidelitat”
i en Pep i jo anirem a la “Privilegi”.
La
primera tirada, amb roca crostosa no és gaire agraïda, comença amb
un flanqueig a la dreta per salvar el primer ressalt de roca vermella
i entra en un diedre molt brut on a la part final trobarem un pitó
vell que si volem llaçar-lo caldrà portar un cordino, l'ull està
doblegat, la roca millora però tampoc gaire. Nosaltres hem fet
reunió en un replà , just sobre aquest diedre, que és molt còmode.
La
segona tirada és curta però dura, primer un diedre que podem
protegir-lo amb flotants per entrar en una placa on hi ha un espit
amb una baga, per sobre un replà on costa molt de pujar al no
haver-hi preses de ma. Per mi que tinc la flexibilitat feta un fàstic
s'ha imposat un pas de genoll. Per entrar a la reunió cal superar un
altre diedre molt obert i amb fissura cega que ens porta sota un dau
on hem posat un camelot del nº2 que ens ha ajudat a fer el flanqueig
a la dreta per entrar a la reunió, just sobre del dau.
La
tercera tirada ja d'entrada es veu que costarà, un diedre perfecte
que ens porta fins el primer sostre on veiem un espit, fins aquí el
diedre es pot amanir bé amb flotants, però per sortir de l' espit
cal tibar de valent fins a trobar un pitó que no veiem al diedre de
sobre el sostre, d'aquí fins la reunió un diedre net amb roques a
controlar dins la fissura , però més fàcil que l'anterior. En
aquesta tirada ull amb alguna presa de peu que rellisca.
La
reunió està just sota del següent sostre.
La
quarta tirada, està completament neta i de fàcil no en té res,
primer sortir de sota el sostre fins a posar els peus en un bloc
evident a la fissura i després recte amunt seguint el diedre, hi
entren flotants mitjans a tope però ull amb alguna pedra encastada
que balla.
La
reunió la fem uns cinc metres per sota del sostre característic.
La
tirada del sostre és la més espectacular de totes i no pas la més
difícil, tot i que impressiona fer un sostre amb flotants, però és
tota una joia perquè tots queden molt i molt ben posats.
La
sortida de la reunió per placa ens porta fins un espit abans del
sostre. Just en aquest veiem un pitó, un tac de fusta i un pont de
roca, (aquestes dues últimes assegurances pertanyen a la sortida
directa d'en Fredi Parera), nosaltres tan sols farem servir el pitó.
Primer, tres passos de flotants abans d'arribar al pitó i després d'aquest,
dos més fins a tornar a tocar paret on trobarem un fissurer posat i
després dos espits més abans d'entrar a la reunió.
Sobre
aquesta reunió teníem dubtes, per alguna cordada que havia comentat
el mal estat de alguna reunió, però cal dir que totes ens han
semblat estar en estat correcte. En totes trobarem dos espits o més
i quasi totes es poden reforçar amb algun flotant.
Aquesta
per exemple, hi ha dos espits,(ennegrits pel temps) però a un metre
per sobre n'hi ha un altre que podem lligar amb la reunió.
La
darrera tirada, m'ha semblat pitjor que la primera, just a la dreta ,
en un matoll hi ha un a baga que ajuda als primers passos del
flanqueig, després teòricament hi ha un pitó que no hem vist, però
abans d'entrar al diedre final hem pogut posar un flotant. La roca és
dolenta i cal progressar amb cura.
La...
