To romàntic per començar l'any: penya roja: via cursetista
La via del Cursetista no té res d'especial pels escaladors que només busquen superar grau ja que és una via essencialment fàcil. Però a nosaltres ens interessa la història de les pedres que trepitgem. Aquesta via fou oberta el 12 de juliol de 1936 (una setmana abans de l'inici de la Guerra Incivil) per Sebastià Figuerola (pioner de les escalades de les muntanyes de Prades) i Roger Sanromà. Van pujar sense tenir gaire consciència del que volia dir escalar.Va ser la primera via oberta a Penya Roja. Ara n'hi ha prop de 70.Amb els anys va quedar oblidada la seva gesta. Algú la va anomenar via del Cursetista i anys més tard es va saber que per aquest extrem de la paret havien pujat els esmentats Primera tiradaescaladors de Valls.Però per mi també té una especial significació doncs el blog ESCALADA PER A TONTOS va ser ideat amb el company de cordada Estivi de l'Alforja i per diferents circumstàncies feia 4 anys que no ens encordavem junts. Ha estat un plaer escalar amb el pare/mare del blog.Descripció de la via:Des de l'aparcament es pot distingir amb facilitat la via.1ra tirada (III - 20 m.): Comencem en una canal molt evident a mà esquerra. Hi ha un diedre a la dreta per on puja la via Magí Alegre (IV+). Pugem per una marcada canal on ens emparrem pels lledoners (III). No ens vam encordar. Es podria aprofitar els arbres per assegurar-nos. No som/ni volem ser uns manolos.Des de la reunió 1 bis2n tirada (IV-III - 40 metres - 4 parabolts - ponts de roca - buril amb plaqueta recuperable): A la dreta (a uns 5 metres veiem una instal·lació de reunió amb anelles que deu correspondre a la Magi Alegre) nosaltres fem la reunió en tres blocs caiguts. Per damunt hi ha una repissa que per l'esquerra hi ha una fissura (on es pot posar un excèntric gros). Un cop dalt (IV) pugem amunt fins trobar un parabolt i un buril de plaqueta recuperable. Antigament es feia aquí reunió. La via segueix per l'esquerra (pont de roca) (IV). Llàstima que el parabolt no protegeixi el pas. Buscar el pont de roca a la sortida.Pugem per uns ressalts poc mantinguts en direcció a una visible alzina on muntem la reunió. (3 parabolts - III).Des de la reunió 2 amb l'alzina característica.3ra tirada (III - IV+ - III - 30 metres - 2 parabolts i un pont de roca): Sortim per una canal terrosa. Dalt hi ha una mena d'agulleta per on he pujar (IV+) i fem cap a la cresta. En un pont de roca es muntava la reunió però és preferible acabar de pujar i en una llosa plana hi ha dos ponts de roca on podem muntar la reunió.Final de via.Descens:Anem caminant cap a la dreta per passar per sobre la Penya Roja. Deixem a la dreta una canal molt evident (per on no es pot baixar).Arribem a un collet i iniciem el descens prou fressat entre carrasques.10 min. Unes cordes ens permeten baixar un tram més dret. Passem per sota de Penya Roja fins passar per davant de la via i agafar el camí d'anada.Canal inici tercera tirada25 min. Aparcament.Accés:A l'altre costat de l'aparcament de Penya Roja surt un senderó amb unes escales inicials que ens duu fins al barranc del riu Brugent. A la dreta deixem un antic molí, en estat ruïnós. Ens arribem al peu de la paret. A la dreta hi ha la canal herbosa per on puja la via (7 min.)Aproximació:A la Riba prenem la carretera a la Farena que puja tot el poble.En el km. 3,5 hi ha un aparcament a mà esquerra que ja posa Penya Roja.FITXA TÈCNICA: Dificultat: IVDesnivell: 90 metres. Temps d'aproximació: 7minuts.Temps de descens: 25 minuts.Grau d'exposició: Mig.Via semiequipada, encara que es fa de bon protegir.Material: 6 cintes, bagues (alguna llarga), friends petits i algun mitja, reunions.Roca: Calcària bona. Encara que hi ha trams herbosos i terrosos en ser una via que no es fa gaire.Orientació: Sud.Via oberta el 12 de juliol de 1936 per Sebastià Figuerola i Roger Sanromà. Per saber-ne més llegir el llibre Escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané Vallvey (imprescindible per estimar la contrada).
