Via Esperó del Vent a La Proa
Via: Esperó del VentParet/Agulla: La ProaZona: Serrat del Cabrit -Montserrat-Dificultat: V+ Dificultat màxima obligada: V (Ae)Llargària: 50+50= 100 metresAperturista: J.Figueras i A. Macià al 1990 (per sobre de l’Aresta Brucs)Grau d’exposició: BaixGrau de compromís: BaixEquipament: spits amb rovell de soleraMaterial: 12 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m (opcionalment un strep, prescindible).Cordada: Carme, Xarli NaturaCent i Sergi MiraData: 12 d’abril de 2015Observacions:Enllaç a l’album de fotos de facebookAvui a estat un dia excepcional, una via escollida per la Carme, perquè la sabes gaudir jo i així a estat, l'he fet tota de primer, això si que es anar a saco paco, sempre però, assegurat i vigilat per la companya i la companyia de l'amic Sergi, que a poc a poc el sabrem fer sofrir millor.Desprès una volta per l'entorn, guitant els sectors del clot del boixar d’esportiva i altres agulles prometedores (Arítjol, etc.) i apa a desfer la patejada i fer unes birres que per això pugem.Aproximació:Des del Bruc agafem en direcció a El Castell, seguim per l’esquerra fins trobar un retol que diu a Can Salses per la dreta i anem i passem per davant de la Masia i continuem la pista que volta fins baixar cap a la llera del torrent on tot el que avarca la vista son còdols entre oliveres, aparquem el cotxe aquí a la dreta de la pista mirant de no destorbar.Des d’aquí podem observar una pista de còdols que han transformat el curs del torrent mirant cap a l’Agulla del Tambor, La Desdentegada o El Vermell del Xincarro, la nostre mirada en aquest cas a de continuar cap a la dreta fins veure a la part sud del Serrat del Cabrit l’esvelta Proa, anem seguint i el camí que es va estrenyent fins tornar-se en caminal per on seguim les marques de pintura vermella en els pins fins trobar una basa, nosaltres continuem per l’esquerra amunt seguint les marques i no deixant mai de mirar l’agulla fins arribar al peu de la Tonsura, l’anem vorejant de dreta a esquerra fins entrar a la canal a on ja veiem una corda fixa i amunt, durant la pujada anirem trobant equipament fixa variat fins al cap de munt on una placa commemorativa ens marca l’inici de la via.1er llarg V+/V Ae 12 spits per 50 metresAquesta vegada tinc ganes de cremar jo així que ja ho teníem pactat amb la Carme, tiro jo de primer amb uns primers passos en fred que costen una mica, però ràpidament la paret s’adreça en 5 sup i me de posar a to ja, tot i que la roca es excel·lent no val a badar, entre xapes s’ha d’escalar, arribo al flanqueig en 5 sup. i supero un petit bony amb presa de primera però que te l’has de mirar una mica, que si per la dreta o l’esquerra de la xapa, aquestes coses que et fan barrinar, res un cop de gas molt fàcil i amunt amb continuïtat de verticalitat i tipus de presa, l’escalada se’n fa divertida i deixo un estrep i cintes llargues per si calen, jo no ho he fet servir, arribo a la 1R de tres spits i recuperò primer al Sergi i desprès a la Carme, ordre que seguirem fins el final.2ón llarg IV+ 6 spits per 50 metresContinuo recte amunt força vertical però sempre amb bona presa fins superar el tram de 4 sup. poc a poc va afluixant amb un festival de còdols cada cop més gran amb passos de 4 i fins arribar a la reunió a peu dret, a estat tot plegat una escalada de plaer, ara recupero els companys.Gaudim per uns moments de l’entorn que es molt diferent al que estem acostumats, més tranquil amb un ambient plaent ideal per fer-nos una selfie de la cordada pel record.Descens:El descens es pot fer per la mateixa via, però per la experiència que ja te la Carme ens o desaconsella i la fem per la Canal per on anava la via Torres-Nubiola actualment desequipada.Amb doble corda de 60 la Carme que ja sap a on vol anar tira avall, quan arriba al coll continua travessant una mica de bardisses fins arribar a una pètria alzina on munta la reunió.Baixa el Sergi i jo al seu darrera, el segon ràpel el faig jo amb una sortida un xic curiosa, amb la corda...
