Badalona a la Gorra
29-04-2015 Monestir - Gorros Gorra Frígia Via : Badalona Esta núvol i fa “caloreta” la plaça del Monestir buida i tot i que no agafarem el primer “Cavall de Ferro” aparquem al cap de munt del aparcament ...(?) coses de turistes.El Guillem al L-1 (foto Jorge)Tot remolejant ens arribem al peu de La Gorra Frígia, la idea es intentar seguir, mes o menis, el recorregut de la Via Badalona, una clàssica que, abans, quasi tots fèiem, no recordo quant va ser la primera vegada ... així que, per aquesta ocasió, recorro als apunts i....... be la meva capacitat matemàtica no em dona per fer càlculs tant complicats, si que os dic que va ser el 15-05-1969 L-1Ara be ... la pedra segueix sent extraordinària i a nivell emocional segueixo anant cagat de por, per la navegació i els allunyaments entre assegurances i es que ho sento he estat i segueixo sent un covard confés. Però anem a pams em tocaran els llargs mes difícils però que son recte amunt... be ja me esta be... Hep hep que passa, te que comença el Martí ...... a les hores per que em trobo amb dos caps de corda a les mans...?? mmmm algunacosa falla .......L-2 (foto Martí) L’Esteva dient Tu fas les dues primeres ... El Martí les dues segones i Jo la resta..... , miro als companys desprès em torno cap el Jorge i La Gabriela que ens acompanyaran avui, mes que res per si fa falta treure’ns les castanyes del foc sempre va be portar dos joves forts i decidits que ens poden treure de possibles problemes, però Ells fan l’orri i pensant allò de els Vells ja os lo fareu..!!!Això no ho esperava dels amics.... en fi amunt i així tot xino xano sota la atenta mirada de la Canalla anem fent, de tant en tant cau alguna fina gota de aigua, res important.... així fins al cap de munt... ja tenim la excusa perfecte per anar a fer la “Birra” Primer llarg : Situats uns metres a l’esquerra de la vertical de la creu de ferro iniciem la via a pocs metres trobem una xapa verda de la via Del Carles, de aquí iniciem un pujada amb lleugera tendència a l’esquerra per anar a trobar una petita vauma en la seva punta esquerra trobarem un bon pont de pedra amb un vell cable ara si amb clara tendència a l’esquerra, no mes sortir de la vauma i per sobre de ella una vella xapa ens marca el camí, ara es qüestió de no pujar gaire per anar a trobar una xapa de la via Màgic Line, des de aquest punt es veu en la llunyania el conjunt de tres vaumes cap el que em de anar, la del mig es la que te la nostre reunió, al poc i si ens fixem encara trobarem un altre xapa de la via, no mes queda una llarga i còmoda excursió fins la reunió. Inici L-3 (foto Martí) Se ha de anar buscant el terreny i les assegurances, sense presa es va trobant tot, ajuda i mol la moderada dificultat i la bona qualitat dels agafadors. Segon llarg :Sortim de la còmoda reunió en horitzontal a l’esquerra, una xapa a sobre el nostre cap als dos metres, la opció mes còmoda es seguir cap a la esquerra, superar la part mes dreta, per després tornar a la dreta, una vegada em superat la xapa seguir amunt en petita tendència a la dreta, buscant els agafadors mes grans, per fi veiem un altre xapa que ens confirma que anem per el itinerari, des de aquest punt, per terreny mes còmode, ens dirigim cap ala gran vauma que tenim un xic a l’esquerra, segons el llibre del Labraña i del Rodes, la reunió es feia un parell de metres a vans de arribar-hi, ara a la seva punta dreta trobem una minsa reunió i dos metres a l’esquerra la còmoda reunió de La Opera Prima. El Martí al L-4 Tercer llarg : Se surt per la dreta de la vauma, sembla mol pelut, però un xic te has posat al vell mig veus un encantador camp de patates i a tocar una xapa, des de aquesta es veu un altre (quin goig) es puja tot anant una mica en ziga-zaga tot buscant els agafadors mes...
