La Gorra Marinera, via del Davant
30.03.16 Ha arribat l’hora de “rescatar” una altra d’aquestes vies que no van veure la llum al seu dia. Aquest cop li toca el torn a la via del Davant, una clàssica que recorre la cara est de la Gorra Marinera, l’agulla més meridional del conjunt de Gorres i Magdalenes i que hi vam anar el Pau, el Jaume i jo un bonic dia d’inicis de primavera de l’any 2016. Aquell dia, però, teniem la intenció d’anar a la via Pere Navalónde la Gorra Frígia, però feia tant fred que no ens vam atrevir.La Gorra Marinera amb el recorregut de la via del DavantRessenya de la viaAixí, després de remuntar el camí de l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules, fem pel camí de Sant Jeroni fins el peu de la via on en Jaume i en Pau es reparteixen les tirades de la via i jo, com sempre, els deixaré ben retratats. Com que al Jaume li toquen els dos primers llargs, comença la via tot pujant fins a un gran llavi. Els turistes que passen pel camí ens observen encuriosits, i fins i tot una senyora ens increpa pel fet que els escaladors llencem pedres als caminaires.. i les cabres, què?Primers compassos de la via del DavantA la placa del primer llargDes del citat llavi, el veiem desplaçar-se en diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a la primera reunió, situada al peu d’un fort ressalt que fa una mica de panxeta. Així, un cop en Jaume ha muntat la reunió, en Pau i jo ens movem ràpidament cap amunt, això sí, procurant no llençar cap pedra al camí.Recuperant el primer llargArribant a la primera reunióLa següent tirada també la fa en Jaume que li toca superar la citada panxeta, per la qual cosa es treu un estrep de la butxaca i... amunt! Jo, veient-t’ho, quan arribo al peu del ressalt tampoc no m’ho penso gens a penjar l’estrep... i vaig tan ràpida que en Pau es sorprén de la meva velocitat. Ell, però, se’l passa en lliure i santes pasqües...Inici de la segona tiradaEl pas més difícil del segon llargA la placa del segon llargLes següents tirades les farà en Pau i, per això, a la segona reunió es fan tota mena de canvis de cordes, traspàs de material i descripció del recorregut que, bàsicament, és “todo tieso para arriba”. Fetes aquestes “gestions”, en Pau arrenca per la placa amunt fins arribar a la reunió que es troba més o menys a l’alçada de les restes de l’ermita de Sant Jaume, les quals s’intueixen a mà esquerra.Iniciant el tercer llargRecuperant el tercer llargArribant a la tercera reunióLa tercera reunióRepassant el recorregut del quart llargDesprés de rebre les instruccions de per on va la via, en Pau continua l’ascens per la placa, tot elevant-se per damunt l’herbada repisa que acull les restes de l’ermita de Sant Jaume, fins a la quarta reunió situada al peu d’un vistós mur vertical que, a l’hora que arribem, ja està a l’ombra i fa una mica de fresqueta.Iniciant el quart llargA la placa del quart llargRecuperant el quart llargArribant a la quarta reunióQuan jo entro a la reunió, em trobo al Pau mirant-se, amb les dents llargues, el vertical i ombrívol mur que s’alça per damunt dels nostres caps. I jo, pensant que la via continua per aquí, també me’l miro... però amb uns altres ulls, glup! Quan arriba en Jaume a la reunió, ens diu que la via que estem fent no va pel mur, sinó que el rodeja per l’esquerra i puja per un esperó fins a una repiseta on es troba la cinquena reunió.Al flanqueig més espectacular de la viaArribant a la cinquena reunióAixí que en Pau surt de la reunió per anar flanquejant cap a l’esquerra, tot oferint-nos les més espectaculars imatges del dia. Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo estem encantats d’abandonar l’ombrívola i fresqueta reunió i sortir a l’assoleiat esperó, pel qual anem guanyant alçada per damunt el monestir i relleus circumdants. Així arribem a la cinquena reunió situada a pocs metres del cim de la Gorra Marinera.Inici del sisè llarg cap al cimRecuperant el darrer llargEn arribar al capdamunt, ens felicitem per tant lluïda escalada......
