Rantamplan a la Magdalena Inferior, i via del Carles al Gorra Frígia
Amb el Pep vam fer una sortida a Gorros, primer volíem fer una via a la Magdalena Inferior, i després ja veuríem. L'escollida va ser una via de nom complicat, i ho dic així perquè tothom l'escriu de manera diferent.Sabent que el nom fa referència al gos del Lucky Luke, la poso en el nom original: Rantamplan. Però la trobareu com a Rataplan, Ramtamplam, i encara en alguna altra combinació!En qualsevol cas és una bona via, similar a la que hi faltaven espits, i que ja havíem visitat anys enrere. Una via que comença amb un tram humit, com passa sovint a Montserrat, i amb un primer llarg molt suat i relliscós, però amb les assegurances prou a prop com per pujar tranquils.El segon recorda molt al primer, potser és un pèl més difícil, però amb una roca molt més aspra que fa que s'hi pugi amb més confiança. La veritat és que aquests dos primers llargs són molt bons.Finalment, un tercer llarg més tombat però amb la mateixa roca extraordinària, ens deixa al cim.D'allà baixem amb un ràpel curt fins al camí de les escales de Jacob, mentre decidim de fer-ne una altra a la Gorra Frígia, la via del Carles.Bé, l'aproximació des de les escales és ràpida, i aviat som a peu de via envoltats de públic expectant... Les dues primeres tirades són d'anar fent, buscant els parabolts entremig del mar de còdols, amb algun que altre pas on cal mirar-s'hi.Però el llarg clau és el tercer. Es puja prou bé fins un ressalt lleugerament desplomat on, tot i les preses cantelludes, cal tibar de valent per arribar a superar-lo. als que som una mica grans, aquests trams tan tiesos sempre ens costen!I després ja només cal superar els dos darrers fins al cim, tots dos molt més còmodes amb només un petit pas al llavi superior, equipat com la resta de la via. Una via interessant, amb la roca excepcional de Gorros, i on amb unes 12 cintes vam anar ben tranquils.
