Camí de sant jaume 3ª part, primer dia. (belorado-agés)
Divendres 08/05/15 (Prèvia)Ens llevem, petit desdejuni, done un últim repàs a la motxilla i la dona em porta amb el cotxe fins a l'estació d'autobusos de València, fem temps i quan s'apropa l'hora ens acomiadem i em dirigisc a trobar l'autobús que em portara fins a Logroño. Després d'unes quantes hores arribem a la capital de La Rioja, ací haig d'esperar quasi dues hores fins que isqué l'autobús que em deixara a Belorado, lloc on tinc previst iniciar aquesta tercera part del Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago). Entre una cosa i altre arribe a l'alberg quan manquen uns pocs minuts per a les nou.Preveient la intempestiva hora d'arribada, havia trucat a l'alberg "Caminante", arribe just quant la cuinera ja marxava, mentre complisc amb els tràmits de rigor, la dona torna a la cuina i em prepara un suculent sopar amb un somriure a la boca, que fa que no sàpiga que m'alimenta més si el menjar, o l'amabilitat. Amabilitat que també trobe en la Belen i la seua parella que són els que porten l'alberg. Sopat, m'endrece i a dormir que dema haig de matinar.Belorado, muralDissabte 09/05/15M'alce, desdejune i isc al carrer quan són més o menys tres quarts de set. Per a eixir de Belorado haig de travessar el carrer Hipòlito López Bernal i l'avinguda Camino de Santiago, creuant a continuació la N-120 i el riu Tirón per un pont per a vianants fet de fusta. Paral·lel a aquest es troba un pont de pedra d'origen romànic conegut com El Canto. Per una pista separada de la N-120 pel llit del Retorto, afluent del Tirón, avance còmodament fins a Tosantos. Just abans d'arribar hi ha un àrea de descans amb diverses taules, barbacoes i una font.Belorado, El CantoKm 4,7. Tosantos. En creuar la població es pot apreciar a la dreta i a l'altre costat tant del poble com de la N-120, l'ermita de la Virgen de la Peña, que sembla aprofitar alguna cavitat en les roques. Des de Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població de Villambistia.Tosantos, ermita de la Virgen de laPeñaKm 6,6. Ens rep la parroquial de Sant Esteban, del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l'aigua que raja de la font de quatre canelles que i és a tocar junt amb un antic llavador. Assegura que per a recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha gens millor que remullar el cap en ella, em conforme a fer-ne un glop, omplir la botella i continuar camí. Passat Villambistia, sense res més que ressenyar, el camí segueix cap a Espinosa del Camí, on arribem després de sortejar la N-120.Villambistia, font "miraculosa"Km 8,2. Ací, ací, a part d'una font amb abeurador annex, trobe uns indicadors on m'assabente que em manquen 221 km. per arribar a León. A l'eixida el perfil de la pista s'empina un poquet fins a arribar a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix, on la tradició situa les restes mortals del Comte Diego Rodríguez Porcelos, fundador de Burgos (Km 10). Passades les ruïnes, l'itinerari gira cap a l'esquerra a la recerca del voral de la Nacional, que ens condueix fins a Villafranca Montes d'Oca.ruïnes del monestir mossàrab de Sant FélixKm 11,7. Des d'aquesta població fins a Sant Joan d'Ortega hi ha uns 12 quilòmetres, així que és recomanable detenir-se a esmorzar o fer provisió de menjar per a la travessia de los Montes de Oca. Antigament van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi, avui, malgrat tractar-se d'un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixem la N-120, passem al costat de l'església de Santiago i també del que va estar l'hospital de la Reina o de Sant Antonio Abad. L'inici és empinat i convé prendre-li-ho amb calma. El calvari continua fins a arribar a un mirador sobre les serres de la Demanda i San Millán i a la font de Mojapán, on la pujada comença a suavitzar-se (Km 13). En poc més d'un quilòmetre se supera un desnivell positiu d'uns 135 m.monument en record dels afusellats per les tropes franquistesPare a fer un descans i a recuperar l'ale a la Fuente de...
