GR 331. Camí de Conquesta. Etapa 5. Olocau del Rei- Todolella
12 de febrer de 2024 Seguim descobrint el Camí de Conquesta. L'etapa 5 del GR 331 "De la Naranja a la Mola", fa de frontera natural amb Aragó i al llarg del seu trajecte es pot gaudir d'infinitat de grans masades i de la natura "aspra" que les envolta. Una etapa fortament antropitzada entre masos i molins del parc eòlic de la Todolella que són presents bona part del camí, però conservant l'essència dels Ports. La TodolellaEn ser una etapa relativament curta, de tant sols 12 km, optem per combinar les etapes 5 i 6 en una de sola, passant així la dificultat a moderada per l'acumulació de km. i de desnivell. Si es fan per separat es poden considerar com a fàcils.Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un al principi i l'altre al final de cada etapa de l'itinerari. Dificultat: fàcil.Desnivell: 240m positius i 500m. negatius.Durada: Unes 3h 30'. 12 km.Itinerari: Sortim de la plaça de la preciosa esglèsia de Santa Maria del Pópulo d'Olocau del Rei, del S XIV, on trobem també els cartells indicadors de l'etapa 5 del Camí de Conquesta. Baixem fins al carrer Carretera d'Alcanyís i anem per l'esquerra cap a la sortida del poble. Dalt del turó de l'esquerra, testimoni del pas del temps, s'aixequen les restes del Castell d'Olocau, del segle XI. Un cop a la carretera CV-121, la creuem i prenem el camí que puja cap al cementiri, sense arribar-hi. Abans trenquem per la dreta i passem per davant d'un vell maset des d'on gaudim d'una preciosa panoràmica d'Olocau. Santa Maria del PópuloCastell d'OlocauOlocau del ReiSeguim l'assagador de l'ermita, un camí terrer i argilós que ens porta al pujador, encara empedrat, d'accés a l'ermita de de Santa Magdalena. Bon exemple de tipologia de Reconquesta, la seva construcció es remunta al S XIV, la més antiga de les ermites d'Olocau. En l'actualitat és al davant del traçat de la CV-121, i la seguirem en direcció nord-est, per l'assagador que va per l'esquerra de la carretera.Assagador empedrat de l'ermitaErmita de Santa MagdalenaCollet del Barranc de la TorretaAl final de la recta creuem la carretera i encarem el sender que baixa cap al Barranc de la Torreta, flanquejat per l'esquerra pel gran parc eòlic de la Todolella.Cap al fons de la vall i a l'esquerra veiem el Mas de la Torreta i la bancal del davant el bonic, i sec, pou del mas, fet de pedra en sec i completament colmatat, amb l'afegit de comptar amb una vella porta de ferro... molt surrealista. Al costat el vell safareig del mas també cobert de vegetació. Barranc de la TorretaMas de la TorretaPou de la TorretaSafareig de la TorretaEl camí carreter remunta ara cap al nord, circumval·lant el Pic de l'Arc, coronat per un gran aerogenerador, i ens situa al capdamunt de la carena que en direcció nord-est conforma el parc eòlic. De camí podem gaudir de la gran panoràmica cap al nord on destaca proper el Mas de Lecha i la Serra de Bordó. Per la dreta i cap al fons de la vall el Mas de l'Arc.Maset de l'ArcMas de la LechaSerra de BordóParc eòlic TodolellaMas de l'ArcAnem en direcció a un tossalet rocós més elevat, coronat també per molins, el Pitalaero. Al peus d'aquesta lloma i a la seva part esquerra veiem també el Mas de la Cova d'Alvaro. A la dreta del Pitalaero veiem un gran edifici, segurament de servei del parc eòlic, som a la cruïlla de Codalbre, i una rabera de vaques vénen encuriosides a veure'ns passar. Un indicador ens fa seguir l'ampla pista d'accés al parc uns metres cap al sud-est, per la dreta destaquen els Tossals dels Pinillos.El PitalaeroMas de la Cova d'AlvaroCodalbreTossals dels PinillosTrenquem per l'esquerra per una espectacular pista encimentada que davalla cap al Barranc de la Mola. De camí deixem a la dreta una gran bassa argilenca per recollir aigua per als ramats, quasi bé seca, i més avall encara un bonic abeurador que deixa anar l'agua sobrant a una petita bassa de reg. L'ametller de l'abeurador ja està completament florit tot i ser a principis de gener i estar a uns...
