Ascensió al Allalinhorn (4.027 m)
Ahir, després d'un llarg viatge i d'una estona de turisme per Ginebra, vam arribar a Lausanne on hem dormit aquesta nit a casa d'en Lluis, el germà de la Merche que viu en aquesta ciutat suïssa de ressonàncies olímpiques. El pla per avui és fer una ascensió curta, ja que des de Lausanne tenim dues hores de cotxe fins a Saas-Fee. L'ascensió a l'Allalinhorn és una de les ménys complicades ascensions als quatremils dels Alps si es fa, com hem fet nosaltres, aprofitant els remuntadors mecànics. Amb una mica de retard hem arribat a Saas-Fee i encara ens hem retardat més perquè des del pàrquing obligatori situat a l'entrada del poble fins a l'estació inferior del telefèric hi ha una bona excursió. Hem agafat el telecabina de Felskinn i després el Metro-Alpin fins a Mittel-Allalin, situat a. 3457 m. Des d'aquí només ens queden 620 metres de desnivell fins al cim i no hi ha massa dificultats si el temps és bo com ho era avui. La primera part de l'itinerari va per les pistes d'esquí; les màquines estaven treballant, preparant la neu per a la temporada d'esquí d'estiu fent una mica desagradabe aquesta part del trajecte. Ben aviat hem deixat enrere el soroll de la maquinària i ens hem endinsat en l'alta muntanya. La via normal puja en direcció al coll de Feejoch amb algun tram curt de fort pendent i alguna esquerda però tot plegat sense massa dificultat. Arribant al coll hem pogut veure per primera vegada la silueta impressionant del Cervino, que a les valls suïsses anomenen Matterhorn. Després hem seguit per la carena en direcció al cim. La calor apretava fort i la pujada no ens ha semblat tan curta com esperàvem però en dues hores hem arribat al cim del Allalinhorn (4.027 m). Tot i ser un dels quatremils més fàcils dels Alps, és una gran ascensió. Des d'aquest mirador privilegiat hem pogut veure bona part de les muntanyes del Valais, dominades pel Monte Rosa i el Cervino. També hem vist, ben a prop, els nostres propers objectius: el Legginhorn i el Weismiess i les muntanyes més properes com l'Alphubel i el Dom. Hem fet una panoràmica circular:.holder_1433878274106 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1433878274106 { height:100px; } .pano_1433878274106 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [];
(function(){ dmdEmbeds.push("cGFHZt");})();La intenció inicial era baixar per l'aresta Hohla directament a la Britanniahüte, el refugi on havíem de dormir, però finalment hem decidit tornar pel camí de pujada fins a l'estació superior del Metro-Alpin. Hem tornat a agafar el tren i hem baixat a Felskin des d'on un fàcil camí, que se'ns ha fet molt llarg, ens ha portat fins al refugi, la Britanniahüte, on ens hem instal·lat.
Aquest refugi, del SAC (Swis Alpine Club), està força bé però té el greu defecte que no hi ha aigua i la que venen embotellada va a preu de Rioja Gran Reserva (10 euros l'ampolla). De totes maneres hem fet un bon sopar i hem anat a dormir aviat. Demà ens espera el Strahlhorn !
ÀLBUM DE FOTOS - T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Aiguille de
Goûter, 2013 Petite Aiguille
Verte, 2013 Breithorn
Oest, 1987
