Ascensió al Weissmies (4.027 m)

L'ascensió al Weissmies es fa pràcticament tota pel glaciar amb piolet i grampons. No és massa difícil, tot i que hi ha alguns trams de fort pendent i cal anar amb compte amb les esquerdes. En el refugi Hohsaas, on hem dormit, donen l'esmorzar a les tres de la matinada. En aquests dies de forta calor cal sortir ben aviat per trobar la neu en bones condicions i per això cal arribar al cim abans que el sol comenci a escalfar. Encara de nit hem sortit en direcció al cim. Primer cal baixar una mica per un camí ample, una pista d'esquí de l'estació, fins arribar al glaciar on ens hem equipat amb tot el material. La primera part té poc pendent però hi ha moltes esquerdes. Més amunt arribem al peu d'una barrera de séracs que cal superar. Una traça ben marcada ens ha guiat per aquest petit laberint de séracs per trobar el millor pas. Hem arribat a la part superior, ja no tan pendent, a la vista del cim ja ben proper. Només quedava superar el tram final, novament amb fort pendent, i una curta aresta final fins al cim del Weissmies (4.027 m). Les vistes eren extraordinàries en totes direccions, especialment sobre el Monte Rosa, l'Alphubel i el Dom. Fins i tot es veia al fons de tot el Weisshorn, un dels gegants del Valais.  Hem fet les fotos de cim i la panoràmica circular: .holder_1433878274106 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1433878274106 { height:100px; } .pano_1433878274106 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }var dmdEmbeds = dmdEmbeds || []; (function(){ dmdEmbeds.push("cSdvlC");})();A poc a poc anaven arribant cordades al cim mentre les primeres que havien arribar iniciaven el descens; aquest és un dels quatremils més populars dels Alps, una ascensió de gran bellesa amb dificultat moderada. Després d'una estona de contemplació del panorama hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. La neu s'anava estovant per moments però hem baixat sense dificultats mentre el sol començava a escalfar. Hem arribat a Hohsaas ben aviat i hem estat una bona estona descansant en aquest mirador privilegiat abans de tornar a la vall. Hem dinat una mica i finalment hem agafat el telefèric de baixada, donant per acabada aquesta curta però intensa campanya d'ascensions al Valais. Hem superat quatre cims de més de 4.000 metres en aquestes quatre jornades d'activitat i hem gaudit d'unes jornades intenses en aquestes muntanyes. Demà tenim previst fer una mica de turisme i iniciar el retorn a casa. ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C KENTRADES RELACIONADES: Dômes de Miage 2009 Punta de la Sana 2008 Chardonnet 1980

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Ascensió al Allalinhorn (4.027 m)

Ahir, després d'un llarg viatge i d'una estona de turisme per Ginebra, vam arribar a Lausanne on hem dormit aquesta nit a casa d'en Lluis, el germà de la Merche que viu en...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...