Pels corriols salvatges del Montsec de Meià
Superba volta al Montsec de Meià pujant per la cara nord i baixant pels exigents senders de la banda solana que agafem al dente gràcies a la pluja del dia anterior i el ferm estava més compactat que quan porta molts dies de sol. La pujada per l'obaga, en canvi, estava massa carregada d'humitat i vam haver de refer sobre la marxa la pujada per Barcedana per evitar els trams més fangosos. A mesura que vam anar guanyant cota, vam deixar sota nostre l'espectacular mar de núvols més propi d'un dia d'anticicló d'hivern que no pas de la primavera. Un cop a dalt gaudim del paisatge: el Pirineu nevat, mar de núvols fins a Montserrat, el verd dels camps... Aviat ens tirem avall: els primers 800 m- de sender, separat en dues seccions, són espectaculars pel traçat a les parets aparentment inexpugnables de la cara sud del Montsec; però excepte per la molta pedra solta que hi ha, per la resta es deixa fer força bé. Un cop a tocar de Santa Maria ens toca remuntar el Cingle de la Cabroa (que suposem que és una abreviatura de la 'Cabrona' -amb perdó- perquè com puja...); en total 600 m+ exigents però espectaculars ja que la pista passa arran de paret en diversos trams.A dalt ja només ens queda una pista ondulant abans no ens encarem al descens final: 800m- que surten directament a la C13. Es tracta d'un sender exigent com sempre al Montsec amb molta pedra solta però sobretot difícil perquè hi ha trams amb un pendent molt marcat, tot i que també n'hi ha d'altres que són molt agraïts (que no significa que siguin fàcils).
