Gorbeia (1482 m). Somnis entre boires.
IntroduccióDiuen que a Euskadi hi ha 4 muntanyes emblemàtiques, imprescindibles: Gorbeia, Anboto, Txindoki i Aizkorri. Fins ara només coneixia el Txindoki i tocava anar a una altra. L'escollida ha estat el Gorbeia. Podem dir que és una muntanya amb identitat. Fàcil però exposada a les inclemències meteorològiques. Com diu la gent de la zona, és una muntanya amb txapela i ventosa. Malgrat tot, i malgrat les condicions del dia no eren òptimes, vam pujar al cim. Les vistes no les recordarem però l'ascens i els paratges recorreguts sens dubte es quedaran al nostre record.Un grup de 40 persones del Centre Excursionista de Breda vam anar a passar uns dies a Euskadi. L'objectiu era pujar al Gorbeia. Però el dia rúful i plujós va tirar enrera a la majoria i vam ser un grup petit el que va decidir atacar la pujada juntament amb en Víctor (Eskar) i la Pili, uns companys de Mendiak que van acompanyar-nos en aquesta excursió.Fitxa tècnicaPunt de sortida: Aparcament de Pagomakurre (883 metres)Punt d’arribada: Aparcament de Pagomakurre (883 metres)Horari: 4 hores 45 minutsCim: Gorbeia, 1482 metresDistància: 12,9 kmDesnivell acumulat: +850 metresMaterial: No es necessita material específic. Dificultat: Fàcil. No té cap dificultat tècnica. En cas de boira cal extremar les precaucions doncs és fàcil despistar-se.Perfil de la ruta Track de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.ItinerariA punt per sortir des de l'aparcament de Pagomakurre. El dia no acompanya a caminar però un grup decidim posar-nos en marxa.El primer tram és una pista ampla i sense complicacions. Per entrar en calor.La pista ens porta a Arraba, uns prats molt bonics, tot i que la boira no ens ho deixa comprovar.Apartant-nos del camí hi ha una taula d'orientació. Enmig dels prats d'Arraba hi ha el refugi de la Federació Basca. Aquí sembla que la boira ens dóna una petita treva. Continuem camí amunt. Ben aviat, el camí ample es convertirà en un corriol.Aprofitem els moments en què la boira es dispersa. Una foto per aquí...una foto per allà...I continuem amunt, ara posem direcció al pas d'Aldape.Toca enfangar-se. Uns per baix i d'altres pel camí antic. Però tot està enfangat...La boira torna aixecar-se per moments. Som a Egiriñao, una zona plena de bordes escampades entre els prats.Aprofitem per reagrupar-nos. Des d'aquí fins al cim diu que tardarem 45 minuts. Potser serà algo més.Aquesta part del camí potser és la més bonica. Al·lucinem amb la fageda.Refugi d'Egiriñao. Una foto del grup davant del refugi.I continuem fent via per la fageda. Quan diem que és bonica ho diem per això...Què? No en teniu prou? Doncs unes quantes fotos més!!!Ara sí. Continuem amunt fins al Collado Aldamiñoste.Aquesta part del camí és on cal guanyar-se el cim amb paciència. També us hem de dir que a partir d'aquí la boira ens va envoltar i no vam veure gairebé res. Coses de la muntanya, què hi farem...Finalment aconseguim coronar el Gorbeia (1482 metres). Sostre d'Araba i Bizkaia.La creu i la seva estructura mesura 18 metres. La foto de cim amb els expedicionaris que vam aconseguir arribar-hi. Objectiu aconseguit!!!La bústia.I la foto de cim per Mendiak. Víctor (Eskar), Pili i Marc.Baixem pel mateix camí, sense complicacions, sense novetats. Vam fer una parada al refugi per recollir als que es van quedar allí i vam seguir tots junts fins a l'aparcament de Pagomakurre.El dia potser no va acompanyar i les vistes des del cim no les recordarem. Però algunes imatges són increïbles.Gràcies a Pili i Víctor per l'acompanyament. Un plaer, com sempre!(Fotos de Víctor Sanz)
