Vies pat garret + gutierrez ruiz
DISSABTE, 03 DE SETEMBREPosar-te a explicar una sortida que ja ha estat publicada pel company és complicat , sobretot si han passat uns dies i el record és una mica borrós pels dies passats i les posteriors activitats realitzades.Però la sortida del dissabte dia 3 amb els companys Joan Asin i Juan Carles , cal ressenyar-la donat que no sempre es pot sortir amb aquests cracks. Sortim del Bruc ben d’hora al mati i enfilem directes a Bellcaire d’Urgell per fer un bon esmorzar, ens tenia que acompanyar el Jaume , però unes angines han fet que decidís tornar a casa (s’ha llevat i viatjat fins aquí, tot i estar tocat, per dir-nos que no es troba bé. És un crack!!)Desprès d’esmorzar , una estona més de cotxe i arribem a Camarasa on quasi no hi ha personal (la gent que escala a Camarasa no son gaire matiners que diguem).El Joan a seleccionat dues vies i sense entretindre’ns gaire anem a per la primera, la via “Pat Garret” que puja per la paret del Dispensari a l’esquerra del puro i amb una mínima aproximació.Presenta tres tirades , per tant, una per cada un de nosaltres, com que som tots indecisos decidim triar les tirades pel sistema de la sort i a mi m’ha tocat la primera. Teòricament la més difícil però també la millor assegurada.El primer tram, un díedre vermellós és molt vertical i difícil (6b) però amb alguns Ao es pot fer bé, una vegada acabat el díedre un petit flanqueig a la dreta et deixa al peu d’una placa vertical més fàcil fins la reunió.La segona li ha tocat al Juan Carlos, comença suau fins arribar a un flanqueig a la dreta que et deixa sota una placa molt fina on hi ha el passatges més complicats de la tirada (6a). En aquesta tirada al Joan li ha saltat un bloc de grans mides que l’ha fet caure, per sort anant darrera de tots no ha passat res i tot a quedat amb un ensurt.La tercera, li toca al Joan, i més desprès de l’esglai de la caiguda, cal treure la tensió acumulada i a fe que l’ha tret, és la tirada més mantinguda de totes, (6a), a diferencia de la primera que pots fer Ao, aquí cal donar la talla i apretar fins la reunió.El descens el fem amb dos ràpels procurant no molestar als companys que venen darrera .Ja hem aconseguit el primer objectiu, ara cal anar a pel segon, la via “Gutierrez- Ruiz” també coneguda com la “Xemenia”. Aquesta te uns registres completament diferents i més adients als nostres gustos, cal protegir-la.Aquesta vegada comencem al reves que abans, primer el Joan, desprès el Joan Carles i l’últim jo.La primera tirada ja ens ensenya que no és una via de consum massiu i amb els graus apretats, la part final de la tirada amb molta terra i herbes.La segona tirada per les seves característiques està neta d’herbes però cal complementar les assegurances que hi ha, el Joan Carles se la treu amb solvència però amb un petit ensurt a mitja tirada.La tercera em toca a mi , hi ha tres assegurances en tota la tirada però es deixa protegir bé, tan sols he tingut problemes per sortir del encastament que per culpa de les herbes es feia complicat de sortir.La darrera tirada torna a tocar-li al Joan, una tirada curta però estranya amb un pas de sortida que no saps si agafar-lo amb díedre o amb encastament però la presencia d’una assegurança ben situada facilita la sortida.Aquesta vegada decidim baixar caminant i ens cal remuntar per una selva fins la sortida de la via “Donde està Wally” i d’allà a cercar el camí del pont penjat .Feina feta!!. Ara anem fins a Camarasa per dinar un xic i trobar-nos amb un munt de companys per fer-la petar. J. ESTRUCH
