Sant Ponç de Tordera
M'agrada aquesta fotografia. D'entre totes les que vaig fer ahir aquesta és, sens dubte, la que amb més fidelitat, amb més versemblança, és capaç de recrear, de re-crear, l'ambient, el conjunt de percepcions en el decurs de l'excursió.Pertany al reduït grup de fotografies que, no saps ben be per què, "diuen" més que d'altres, sense que hi hagi hagut cap diferència entre la manera de fer-les, la voluntat de captar, l'interès en fer teu un espai en un moment per a, tal vegada, transportar-lo en el temps i que, un altre dia, puguin retornar-te aquelles sensacions. Vana pretensió?La mateixa fotografia, vista per una altra persona, plaurà més o menys, serà una fotografia maca tal vegada, però i prou.Les "coses" però, tenen esperit. Més ben dit, l'esperit amara les "coses" quan vol, sense que la nostra intervenció, per molt volguda que sigui, en forci la llur presència. I una vegada, de tant en tant, sembla com si les emulsions químiques de la pel·lícula o els píxels haguéssin reeixit a copsar i fixar aquest esperit amarador d'una imatge, quan sabem que res físic és capaç de fixar, de retenir, res espiritual: les mateixes notes -negre damunt el blanc de la partitura- un dia ens lliuraran a l'emoció i altres vegades no.De fet, per a mi, aquesta imatge em diu també del matí d'ahir, i no ho mostra, no ho palesa, de sureres pelades no fa gaire, de terra enrogida per la pluja no fa gaire, de llums tardorenques esdevingudes de raigs de sol garbellats per un sedàs irregular i canviant de núvols.Sant Ponç, prop de Tordera, i el seu espai, és un lloc deliciós. És harmonia, una conditio sine qua non de la bellesa. Una passejada per camins amables, amples i planers que eviten qualsevol sacsejada de les nostres delicades articulacions que pogués enterbolir els sentits.Quatre Cargolets per a una sortida, la d'ahir, simplement perfecta.
