Grampians vies llargues i caminades
Tal com deia en l’anterior post, Grampians és un lloc molt intens a on hem pogut gaudir de moltes cares de l’escalada i paissatges al·lucinants.Aquí deixo algunes vies llargues que vam fer, que ens han semblat precioses, molt peculiars i ens han deixat molt bon gust de boca. MT ROSAE: En el cor de Grampians apareix aquesta discreta paret que no és descomunal però té vies molt i molt maques de dificultats moderades. En el nostre primer viatge vam fer: “Herètic “ 120 m 17 i “Diane” 18 , ja fa uns anyets i les recordem molt agradables, de diedre i “disfrutones". Aquesta vegada vam escalar la “The Ascension” 120m 21. Una línia de díedres boníssima! On caldrà portar peces petites pel 1º i 3º llarg. De material : tascons, dos jocs de cams del 0.5 al 2 , aliens del verd al groc i una corda de 80m. En arribar a dalt , (ques és espectacular ) baixem caminant. Per acabar el dia fem “The Last Rites” molt facileta i preciosa . Té un llarg increïble que passa per sota un sostre, impressiona però es deixa fer molt bé. Una línia molt amable i tranquil·la. De material : tascons, dos joc de cams del 0.5 al 2 , aliens del verd al groc i una corda de 80m. I també, els descens és caminant des de dalt la paret.Llarg inicial de "The ascension"...uf ja picava picava!! Arribant dalt el Mont RosaeAlguns moments de la via "The last Rite"TAIPAN WALL Evidentment, en una paret com aquesta hi ha d’haver una ruta clàssica i evident que porti al seu punt més alt. I aquesta via és la “Seventh Pilar” 113m (18 A2) una de les primeres que es va obrir en aquesta muralla en la decàda dels 60. I és extraordinària. Molt estètica i variada i no pas fàcil . I en els darrers llargs vam tenir molta, moltíssima sensació de pati…Que bona!! De material dos jocs camalots del 0.5 al 2, un 3 i un 4, tascons i bolt plates o plaquetes! (hi ha uns mtres d’ae i estan equipats amb carrots i algun parabolt. ) Nosaltres no duíem bolt plates (plaquetes) i la sol·lució va ser utilitzar el cable dels tascons com a plaqueta . I dues cordes de 60 ja que es baixa rapelant per una línia molt aèria.Entrada a la via, amb uns passets de bidits que déu ni dó!!Uns metres d'artifo Roca d'intensos colors.Travessia facileta però quin pati!!!La travessia des de l'altra bandaÚltim llarg, un diedre fàcil però poc ajagut!!Acabant la darrera tiradaI sortim amb l'inmens paisatge Australià al darrereAra ja només queda una panoràmica passejada fins al rapelCom mola acabar una via i gaudir d'aquestes estructures de rocaI no podia faltar un bon rapel!!El paissatge que ens va acompanyar CENTRAL BUTTRESS A l´esquerra del Taipan hi trobem unes parets verticals de roca fosaca que ens oferiran unes escalades més aviat tècniques i molt boniques. Vam fer la “Simpleton” 18 de 85 m. Una via de baixa dificulat i preciosa que es fa en 3 llargs. Un vistòs díedre a on podrem posar-hi friends i tascos a on ens vingui de gust. I una sortida en flanqueit per uns diminutes regletes en arribar a la última R. Un encant de via… per passar-ho bé posant catxarrets . De material: dos jocs de cams fins al 3 , aliens del verd al groc i dues cordes de 60. Es baixa rapelant. Continuem una mica més endavant a “Grey and green walls” . Allà fem la via Navigator 120m 21 entrant pel primer llarg de Digital Technicque 22. I uf !amb aquest llarg, una mica desagradable. Una placa de regletes romes i molsa molta molsa! El següent és del mateix estil i ja és la Navigator, i li segueix una magistral tirada de passos de fissura desplomada ( s’ha d’apretar!!) i un flanqueig bastant peculiar. Sortim per un fissurot una mica descompost i en arribr a l’última R comença a plouere. Deixem que passi l’aigua a sota una cova i...
