Mercadal Inferior, via Cresta Oest
17.11.17 A l’extrem més oriental de la serra de Queralt (Berga), i sota la protecció del serrat de la Figuerassa, s’aixequen un parell d’aïllades agulles que, de lluny, ens inviten a tastar-les, car són del mateix calcari que el de la paret del Devessó de Malanyeu.Agulles del MercadalAixí és que de bona hora ja pugem des de Berga en direcció al santuari de Queralt, tot travessant la serra per on el riu de Metge s’obre pas a través d’un estret, passat el qual deixem el cotxe a l’aparcament de l’àrea de lleure de Font Negra. Fa un bon sol però també un fred que pela; tanmateix confiem en que “el caloret” acabarà guanyant la partida.Mercadal Inferior des de Font Negraamb el recorregut de la via Cresta OestDes de l’aparcament tenim just al damunt l’Agulla Inferior del Mercadal on hi destaca la cresta oest per on puja la nostra via. Així és que sense perdre més temps ens carreguem les motxilles a l’esquena, creuem la carretera i caminem uns metres pel seu voral fins que trobem, a mà esquerra, un sender que s’enfila decidit al peu de la cara sud de l’agulla. En Jaume grimpa per la roca per tal d’assolir el fil de la cresta i allà munta la reunió d’inici.Grimpant cap al fil de la crestaUn cop ja estem tots tres situats al fil de la cresta, en Jaume comença la veritable escalada per la cara oest, tot seguint un rastre de parabolts. A aquesta hora encara no toca el sol, però com no fa vent s’hi està prou bé. Aquest primer llarg té una dificultat de IV grau mantingut i progressa a través d’una roca no massa compacta, per la qual cosa en Jaume ens avisa de la possible caiguda de rocs.Inici del primer llargPujant per la crestaA la primera reunióEn Jesús i jo comencem el primer llarg amb molt de compte de no moure ni una pedra, i així arribem a un punt on la cresta s’ajeu molt, però la seva estretor no convida pas al relaxament. Al final de la cresta, i al peu d’un nou esperó, es troba en Jaume assegurant les nostres vacil·lants passes entre les agudes roques.Crestejant cap a la primera reunióTot seguit en Jaume comença el segon llarg, amb una tònica similar a la de l’anterior tirada, encara que menys mantinguda. Però la qualitat de la roca no està per a moltes “floritures”, per això en Jaume aplica la màxima de “a poc a poc i bona lletra”.Sortint de la primera reunióProgressant pel segon llargDes d’aquesta reunió, en Jesús i jo gaudim al màxim del poderós paisatge que ens envolta: al sud-oest tenim l’escarpada serra de Queralt, coronada pel seu gran santuari; al nord es troba el serrat de la Figuerassa, d’estrats ondulants, al capdamunt del qual hi ha unes antenes i un parell de bons miradors. A ponent tanca la vall el massís dels Rasos de Peguera on hi destaquen la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela. A més, ara que ens toca un sol de refiló, la temperatura és molt agradable.Vista de la serra de QueraltEl serrat de la FiguerassaAssegurant des de la primera reunió, amb els Rasos de Peguera al fonsSegons la ressenya, aquesta tirada arriba fins al capdamunt de l’esperó, molt a prop del cim de l’agulla, però en Jaume opta per fer una reunió intermitja al peu d’una placa on es troba el pas més dificil de la via. Quan ens toca pujar a nosaltres, també procurem mouren’s amb la màxima cura i sense allunyanr-nos massa l’un de l’altre per tal d’evitar les possibles caigudes de pedres.Progressant pel segon llargUn cop situats tots a la nostra segona reunió, en Jaume es disposa a afrontar el darrer llarg tot superant una placa prou llisa i dreta, qualificada de IV+, però que es deixa fer bé si ens desplacem un xic a l’esquerra del parabolt que la protegeix. La tirada continua amb una dificultat cada cop més moderada fins al capdamunt de l’esperó on finalitza la via.Sortint de la segona reunióSuperant una placaPujant pel tercer llargLa cresta finalAra només resta grimpar per la cresta i assolir el cim de l’agulla on aprofitem per a felicitar-nos per tan lluïda escalada i fer-nos els...
