SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CILINDRE. Via RIBES SABATE
14/04/18. Cap de setmana, dissabte rúfol com de costum aquests darrers mesos, avui en pluja cap el centre i est, així què un altre cop, rumb a Ponent. Parem al bar Sport de Bellcaire, trobem a lo “Pepe” que ha parat per deixar un dels seus misteris, je,je. També trobem una bona colla de coneguts, avui tots amb la incertesa d’on acabarem escalant o no, fora força ennuvolat.Nosaltres tenim clar què anem a Sant Llorenç de Montgai, però a quina via ja és un altre cosa. Quan arribem trobem totes les parets força mullades i regalimant ???. Al final ens decidim per a repetir la via Ribes-Sabate del Cilindre. Aquesta via és una de les clàssiques indispensable d’aquesta raconada i cal anar repetint de tant en tant.Avui ens ho prenem en calma i assaborirem la via, com som dues cordades la farem en quatre llarg i així farem dos llargs. Primer comencen el Juan Carlos i el Jaume, després els seguirem amb el Manel.La via està força mullada a trams què demanen atenció i afegint-hi un plus. El dia segueix rúfol i fins hi tot cauen alguna gota, baixem caminant tranquil·lament i per avui donem la jornada per acabada. DADESIndret: Sant Llorenç de Montgai. Cilindre Nom Via: Ribes Sabate.Primera ascensió: 1977Per: E. Ribes, E. Sabate.Roca: calcariOrientació: sud-estEquipament: Totalment equipada amb parabolts i 1 pitó.Material:10 cintes exprés, semàfor aliens opcional.Dificultat: V. Catalogació: **** S/1+. Via de ressalts, llargs més interessants tercer i cinquè.Horari: 2h. La via la podem fer amb 2,3 o 4 llargs, segons les presses i les ganes què vulguem posar-hi. Jo la recomano fer-ho amb quatre, així si anem dos cada u farà dos llargs. Per un altres banda aquesta via té tots els ingredients d’una clàssica i podrem assaborir-la i fer-la durar. Primer llarg, vertical amb passatge atlètics, primer per placa i després per un díedre. R en un arbre.Segon llarg, seguim uns metres per díedre fins què s’acaba i flanquegem a l’esquerra per una placa fins a la R2.Tercer llarg, sortim a l’esquerra i pugem per una placa en tendència a l’esquerra fins a un gran bloc o trobem uns passatges atlètics per entrar a la R3.Quart llarg, pugem per la placa-díedre fins a un esperó on passem a l’esquerra i pugem directament al cim, R4.En resum una gran clàssica imprescindible. Molt recomanable.
