*** Tachín (200m, 6a), Roca dels Arcs, Vilanova de Mèia

Divendres, 20 d'abril de 2018  La verticalitat abrupta de les parets de Vilanova imposa des del primer moment i cada cop em costa més trobar vies que no em deixin els braços fosos només arrencar de terra. Per més que passi el temps la sensació de respecte que m’inspira la Roca dels Arcs no cedeix i més havent comprovat que la seva verticalitat, lluny de ser fingida, es reafirma amb una desimboltura que pot arribar a ser enutjosa per la seva insolència.  Fidel als meus principis de clàssica per vocació quan em donen a escollir entre la Cosa Nostra o la Tachín no em calen ni cinc segons per decantar-me per la segona. Poca, per no dir gairebé res d’informació en trobareu per les xarxes, el mateix passa amb les assegurances (pitons, burins i ponts de roca vetustos), tan sols les justes per indicar el camí o protegir amb bon criteri algun pas més malparit del compte.  Oberta l’any 82 per Serrano i Asín (grata sorpresa saber que part de l’autoria és d’aquest home incombustible) és de les primeres de l’extrem esquerra de la paret i fa gala del seu caràcter clàssic resolent amb diverses giragonses un itinerari lògic i ben amanit amb fissures que ens permetin protegir els nostres embats i plaques trempades que aporten una elegància adusta a l’escalada.  Té el punt picant tan propi d’aquesta roca tibada que demana fe a l’hora d’abocar-se al buit i confiança en la bonhomia dels cantells no sempre evidents. Els companys ens observen des de la veïna Sangre Azul (objectiu inicial i de nou pendent per una futura visita) mentre indaguem el traçat del primer llarg que ja et sorprèn amb passos rudes i un punt ensalvatgits amb tanta vegetació. Res que no esperéssim, grau típic dels vuitanta i esmolar l’enginy per treure el màxim profit de la ferralla. Una senzilla travessa ens deixa al peu dels dos llargs que donen nervi a la via. El tercer comença per una placa de roca cantelluda i tacte exquisit culminada per un flanqueig dels que et fan contenir l’alè, potència i subtilesa en una mateix tram.   El quart té una arrencada rabiosa per un mur típicament vilanoví, atlètic i nerviüt no permet el més mínim dubte seguit d’una nova travessa d’una verticalitat que no prescriu i que cal negociar amb audàcia fins en una ampla feixa. Resten dues tirades senzilles d’afinar sentits i navegar a la recerca de roca sòlida i pas franc fins a la cim on fa estona que els companys i tot el groc de la primavera ens esperen.  Bona jornada la d’avui, no coneixia la via en absolut, ha estat proposta d’en Martín i realment l’ha encertat, combina la pulcritud de l’escalada neta i el deix d’aventura de les vies sense polir. Escaient per romàntics de la paret. Quadern de ruta: com a bona via clàssica requereix pes a l’arnès, nosaltres hem dut un bon grapat de cintes, als tascons els hi fareu gasto, aliens, algun micro i friends fins el 2. La via és pràcticament desequipada, us dono alguna pista per navegar més tranquils, al primer llarg trobeu un pitó a uns 20m del terra.  El segon creua dues reunions d’altres vies. Al tercer veureu un vell pont de roca i més amunt hi ha un pitó amagat en una fissura a la feixa abans del flanqueig que es protegit per un bolt d’una altra via que la creua. A la quarta tirada hi ha dos pitons a la dreta de la reunió que protegeixen el mur (6a), el primer és ben amagat. La resta de la via és senzill, fissures i escalar.  Pel que fa a les reunions tan sols hi ha un burí a la R2 i tres burins en bon estat a la R3, els arbres solucionen la resta. Respecte la via a la primera tirada ja marca el tarannà, grau ajustat i compromís, requereix certa dosi d’intuïció i fer el senglar.  La tercera i la quarta són les més mantingudes i exigents, el pas clau i obligat és el mur de 6a. Les vies que la creuen i les feixes la fan una mica més dòcil, però no us confieu que té caràcter. Tot un plaer descobrir la mestria d’aquestes...

Via ferrada Roca de la Creu

Avui hem arribat al tercer dia d'activitats a la Vall de Ribes i hem completat aquesta estada a la vall recorrent la via ferrada de la Roca de la Creu. És una...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de...

Diumenge 14/04/24 Roca de Naireda (Berguedà)

Per poder assistir a la excursió és obligatori estar federat Lloc de trobada: a les 6h30' a l'antiga UEC de Barcelona - Gran Via de les Corts Catalanes / ...

Via navarro a la roca dels arcs

 DISSABTE, 23 DE MARÇ Amb la família volem marxar uns dies de vacances i per no trobar molta gent ho farem els primers dies de Setmana Santa i tornarem quan el gruix de...

Via paral·laxi a la roca dels arcs

 DIUMENGE, 17 DE MARÇ Hi ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es desperta la...

El rey del kanto a la roca dels arcs

 DIMECRES, 13 DE MARÇ Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han...

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No...

Matinal a la roca de les onze hores

 DIMECRES, 28 DE FEBRER Aquest dimecres som tres i proposo anar a Sant llorens del Munt ara que ja tenim la B-40 enllestida en el tram fins Terrassa. Fa molt temps que no...

Pigmeos a la roca de les baumes

 DIUMENGE, 25 DE FEBRER Tot i tenir-ho ben a prop, la regió de Frares la tenim força oblidada, però aquest diumenge amb la previsió de temps que tenim ha estat el...

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Via de l'Aina a la Roca Llarga de Mu.

El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi)....

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del...

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del...

Nostàlgics a la Roca dels Arcs.

La darrera proposta a la Roca dels Arcs que ha sabut escolar-se fins el cim esquivant la Tàrrega,la Buenas Vibraciones i potser alguna més. Si ens decantem per escalar aquesta...

Via Salvador March a la Roca Llarga

Amb el buche ben entorronat d'aquests dies nadalencs, avui em fet aquesta via històrica.I dic històrica perquè surt en una de les primeres guies d'escalada del nostre...

manifest anti-100 cims: roca bartal

 (Opinió personal que us podeu saltar… M’agafo al dret a la llibertat d’expressió i expresar la meva personal opinió, sense afany d’ofendre, però no puc...

Via 5 feixes vilanova de meia

 DISSABTE, 23 DE DESEMBRE Dimecres passat i mentre feiem el dinar d'escaladors sèniors, varem començar a preparar aquesta sortida, (no sempre coincidim el VISA i jo)....

Turpial, 6c (A2/6b), 135 m, Roca Alta

No fa gaires dies, fent el cafè amb Juanjo (un dels aperturistes), ens diu que la Turpial és una bona via i que la podem fer sense problemes. No sé jo, però al tio se'l veu...

Turpial, 6c (A2/6b), 135 m, Roca Alta

No fa gaires dies, fent el cafè amb Juanjo (un dels aperturistes), ens diu que la Turpial és una bona via i que la podem fer sense problemes. No sé jo, però al tio se'l veu...

Via esparreguera a la roca gris

 DIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE Avui es el últim dia de la estada del Juanjo a casa nostre i el Francesc va demanar-nos que no podia marxar sense haver fet la via Esparreguera (...