*** Regular (680m, 6a), Roca Narieda (sud), Alt Urgell
Dijous, 24 de maig de 2018Regular, a l’escoltar aquest nom immediatament em ve al cap el perfil inconfusible del Half Dome, perfectament vertical i inaccessible, però res més lluny de la realitat. Yosemite continua sent un somni recurrent del col·lectiu escalador, en canvi les nostres aspiracions, força més terrenals, es centren en el vessant sud de Roca Narieda.De nou les aparences enganyen, les veritables dimensions de la paret queden emmascarades per l’abundància de roca circumdant. Petit paradís petri contingut en una carena que partint de Roca Narieda, salta a la Roca dels Collars, segueix per la paret dels Vinyals i es recrea a l’extensa paret del Roc del Galliner.De tant en tant, hi busco el meu raconet i, tot i saber que el millor moment per perdre-s’hi és a l’hivern, cedeixo a la crida d’aquesta primavera lluminosa que convida a tastar les plaques impecables de Narieda. Roca clara, de blanc impol·lut i adherència obligada, motejada de verd l’únic element capaç d’alterar la uniformitat d’aquests murs on tal sols l’aigua hi deixar empremta. És el tercer cop que m’hi atanso, avui tenia ganes d’escalar molt metres, d’atipar-me de roca, de sol i deixar-me portar per la cadència que dicta la via. La Regular es revela com l’elecció perfecte, discreta, resulta bonica sense pretensions, ben equipada i resolta amb seny. M’agrada, és impossible no ser elegant escalant aquestes plaques compactes de textura aspre, on cada relleu per ínfim que sigui és converteix en aliat en aquest joc d’equilibri. Els dits llegeixen la paret i allà on la vista no distingeix més que un llençol gris de metall fos sorgeixen escletxes, petites bústies i concavitats que poc a poc et fan adepte a una nova religió, l’adherència. Si tens fe seràs recompensat amb la ingravidesa i meravellat te n’adones que no cal més per levitar per aquests murs que mantenen la seva fermesa amb austera elegància. Sempre m’ha costat aquest tipus d’escalada, la incertesa de no tenir bones preses on afermar-te em fa dubtar més del compte, però avui li estic agafant el gust a aquesta sensació de lleugeresa. No hi ha com fer metres en aquesta roca de luxe per anar destriant l’entrellat d’aquest nou credo en que la serenitat és clau de pas, però resulta fàcil ja que el mateix indret t’encomana la seva calma fruit de la llunyania i la solitud. La cloenda de l’escalada la posa el mateix cim, ens hem guanyat aquest horitzó que es desplega net, colgat de blaus i verds que s’esborronen amb subilesa per donar la benvinguda al capvespre!Llibre dels fidels: Via “Love climbing” de grau mig, estètica, ràpida i equipada amb seny aprofitant en molts passos els nombrosos ponts de roca que la paret ens brinda. Clar predomini de les plaques on l’adherència cobra la màxima expressió, tot i que trobem algun diedre ben plantat o sostret amb bona ganda que dóna color a l’escalada i fa que no esdevingui monòtona. Els llargs 2,3, 4 i 10 corresponen a la Sal de Frutas Eno (hi teníem el companys i dono fe que les seves plaques requereixen molta tècnica). A partir de la cinquena tirada la via té diferents escapatòries (flanquejant a la dreta cap el coll) que li resten compromís.Amb una bona ressenya i prestant atenció el traçat és fàcil de seguir, us trobareu una escalada sostinguda al voltant del V, però amb algun pas picant i un parell de tirades clarament més difícils i obligades. La setena i vuitena, són una placa d’adherència pura i dura sobre roca increïblement rugosa que us farà contenir l’alè (V+ obligat), se’ns dubte les millors de la via tot i que el darrer llarg també l’he trobat bonic perquè sí. A partir de l’onzè llarg la dificultat baixa, enllacem un seguit de plaques que a aquestes alçades resulten senzilles. Poc material us farà falta, perquè els panys són tan compactes que costen d’equipar i els seguros (bolts, pitons i ponts de roca), tot i no estar a tocar són prou generosos i situats al lloc correcte, així...
