Pic de la Colomina: vies Papa Ponce i Cigrons amb Xampinyons
Com cada any, a mig setembre marxem uns quants dies amb el Pep. Aquest cop al Pirineu, veient el mal temps que anunciaven pels Alps... Anem fins a Sallente i pugem fins el refugi de la Colomina amb l'objectiu de provar l'escalada de la cara NW del pic de la Colomina (a sobre).A la tarda ens entretenim jugant a les vies de la cara SE, però l'endemà, per començar entrem a la Papa Ponce (a sota, ressenya del Luichy).Cal dir que tant l'aproximació (45 minuts des del telefèric), com el tracte i el menjar del refugi, van ser de 10! Sobretot si ho comparem amb altres.... També cal dir que érem els únics escaladors i, tot i que el refugi estava gairebé ple, els únics catalans.L'indret és realment bonic, i les vies comencen fortes, com sempre que anem per primera vegada a qualsevol lloc... El primer llarg és una placa compacta amb alguns passos que ens fan posar les piles. Ja veiem que aquí el Vº no el regalen...Però a mesura que pugem anem agafant el to, i el segon llarg ja ens agrada més: hem descobert el truc!! Adherència, confiança, i cap amunt amb decisió!Un tercer llarg més còmode i més alpí, ens deixa dalt del cim, on fem la foto de rigor, no fos cas que no hi poguéssim tornar! Cal dir que la via està molt poc equipada, i que tot el material, des dels aliens fins al C3, i alguns tascons, ens ha estat molt útil. Rapelem la via seguint les reunions de la Cigrons amb xampinyons, i aprofitem per mirar-la. Com que ens agrada, decidim provar-la tot i el grau, que està una mica al nostre límit actual...La ressenya de dalt, que he tret del Padrí de Solius, ens ajuda a entendre què passa cada cop que la paret ens fot una bofetada! Perquè el priimer llarg, tret d'un petit sostre ben protegit, és bastant amable.El segon, típic llarg de cigrons (petits) i xampinyons(grans), amb alguna fissura, ens fa patir més però es deixar fer prou còmodament. A més, estem trobant que, tot i que les assegurances allarguen bastant, és una via segura. Sobretot perquè també portem un bon arsenal de peces per completar l'assegurança a les fissures!Els dos llargs de la segona meitat són clarament més difícils. Ja trobem algun tram que fa una mica de por, i que després no és tan com sembla... Però sobretot hi ha els trams de 6a, que consisteixen en la desaparició absoluta de preses, fissures, cigrons i xampinyons. Cal fer confiança en no relliscar i tirar cap amunt, sense gaire cosa on aguantar-se, adherència pura!Però ens en sortim i arribem a dalt, amb el bonic estany i pic de Saburó sota nostre!Tornem a rapelar la paret (3 ràpels, R4, R3 R2 i terra) i tornem al bonic refugi de la Colomina on ens espera un bon sopar!
