Muntanyisme.cat

Dimecres, 07 de novembre de 2018Tots els amics i coneguts ja havien fet la Porno Star i tots sense excepció en parlaven meravelles. Nom que dóna peu a moltes interpretacions, però en certa mida ben trobat perquè la via es llueix i dono fe que ho pot fer sense pecar de vanitosa. Els seus atributs: plaques de somni, verticals, per no dir desplomades i farcides de les omnipresents franges horitzontals que tantes alegries ens donen quan la ganda és bona, amb l’afegit d’una roca de vici tan aspra que ni amb el pas de les cordades es gasta.Però en la carta de presentació tots feien especial incís en la mateixa recomanació, no et demanis el primer llarg. Els he fet cas! Déu n’hi do amb l’entrada de la via, fer acrobàcies enfilant-nos per l’alzina fins xapar el primer bolt és més anecdòtic que veritablement compromès, arribar fins la següent assegurança (pitó amagat poc abans del segon bolt) ja és una altra història.Un flanqueig taquicàrdic per l’única placa relliscosa de la via i de mal protegir ens fa contenir l’alè mentre veiem el company fent passos d’adherència impossible. Sabina salvadora que eradica l’exposició i ens retorna a l’escalada de plaer sense sobresalts innecessaris. Pagat el peatge de passos collats i ben obligats d’entrada, ara toca gaudir del festival.La moderació no hi té cabuda, cal escalar sense contenció i entomar aquesta verticalitat insolent i provocativa pel dret mentre ens esplaiem en el tacte i forma d’aquestes plaques impecables que no acusen el desgast de l’edat ni de l’ús. Fermesa i mantenir la trempera que la via vol pila i no admet flaqueses, però el seu equipament generós incita a llençar-nos sense miraments darrere d’aquesta exuberància de cantells i regletes als que t’arrapes amb delit.La simplicitat de la placa adquireix la seva màxima expressió, aèria i potent, però sempre sota control. Malgrat el dia fred, anem ben calents amb tanta tibada i l’únic que desitges és que la via no acabi. Desig que ja d’entrada sabem incomplert perquè tan sols disposem de quatre tirades per sadollar la fam que aquesta roca desperta.Ja poden dir que “lo breve, si breve, dos veces bueno” que no cola! En voldríem més, però ens donem per satisfets d’haver flirtejat amb aquestes plaques estel·lars i certament porno. Roca nua, vici pur!   Cache d’Star System: Clàssica de concepció moderna, potent, ben trobada i amb una entrada que et posa a lloc. Llevat dels deu primers metres que desentonen clarament de la resta de la via per compromesos i obligats fins llaçar sabina o xapar el segon bolt (6b o 6a/Ae), la resta és una escalada de placa ben equipada en estil d’esportiu pensada per gaudir del gest.La tònica és bona roca al més pur estil vilanoví, franges horitzontals de cantells escandalosos i verticalitat constant que quan esdevé desplom es pot sortejar en artificial si la pila o la tècnica fallen (V+/Ae). Si no fos per l’inici expo i on està prohibit caure, podríem dir que és escalada love climbing dins del seu grau. La via està ben equipada, necessitem tan sols catorze cintes, un estrep si volem anar més còmodes per trampejar els desploms i el semàfor d’aliens per protegir mínimament l’entrada.Per arribar a peu de via l’opció més ràpida és des de l’aparcament de la Roca Alta, fer-la com a segona via quan baixes de la Roca dels Arcs és també una combinació molt resultona. Així doncs, feu cas de les males llengües i deixeu-vos portar per la calentura que aquestes plaques llicencioses i elegants desfermen dins el col·lectiu vertical.