Cova d'en Cantero. Els Ports.
1 de maig de 2019Sense cap mena de dubte una de les troballes memorables d’aquest any ha estat la visita a una cova de la Mola de Catí que ni tant sols surt als mapes: Cova d’en Cantero.Cova d'en CanteroHavia vist alguna referència per internet, i la topografia de l’Espeleo Club Castelló, que ja em va posar sobre la pista i em va crear la necessitat imperiosa de visitar-la. Per fer-ho, tot i que no és absolutament necessari, us recomano portar una corda d’uns 30 m per assegurar la forta pendent d’accés. Pel demés, diuen que val més una imatge que mil paraules… i és cert. Tot i que les imatges que us adjunto són prou reveladores, el que és inenarrable és la vivència de poder-la contemplar, gaudir i compartir en companyia de dos bons amics. Ja va dir algú que la felicitat compartida és més felicitat encara…Aproximació: Cal pujar per la carretera de Caro des de Roquetes, i un cop superat el Portell, prendre la pista de la dreta que va a la urbanització. Passada aquesta, i a la bifurcació entre la pista a Fredes i a l'ermita del Port, prenem per la dreta aquesta segona opció. Al proper encreuament tornem a prendre la pista de la dreta cap al Mascar i a pocs metres la de l'esquerra. Poc més endavant, al proper encreuament, a la dreta trobem una amplia esplanada, i per l’esquerra, deixant l’asfalt prenem la pista, empinada i una mica descarnada que fa necessari un tot terreny o un cotxe alt per poder pujar a la Mola des del Mascar.Al capdamunt, al mateix coll, una petita esplanada ens permet deixar el vehicle.Un mar de núvols, des del PortellA l'horitzó i entre el mar de núvols, destaca l'"illa" de la Creu de Santos,Desnivell: Uns 300 m. acumulatsDificultat: Moderada. Sempre remarco que per visitar alguna cavitat es fa imprescindible: tenir informació del lloc que es visita, portar l’equip adequat i tenir coneixements bàsics. D’altra manera pot ser perillós, i poc assenyat, aventurar-se a entrar a fer la visita a les coves.Durada: Unes 4h. comptant la visita de les cavitats. 6Km.Itinerari: Sortim de l’aparcament del coll de la Mola i seguim la pista en direcció sud. A l’esquerra de la pista veiem les restes de l’antic maset de Xocolato, per la seva esquerra, una sendera ens permet tallar diferents trams de la mateixa pista que portem, ara en clara direcció sud-oest sota un imponent bosc de rojals.Mas de XocolatoA una bifurcació de la pista, prenem el ramal de l’esquerra, barrat al pas de vehícles en direcció al refugi de la Mola. Els meus companys de sortida fa molt temps que no pujaven i volíen veure el refugi despres de l’excel·lent restauració que van fer des de la UEC de Tortosa. Refugi de la Mola de CatíPassem per davant del refugi, ocupat per força excursionistes, i un cop aquí es fa inevitable, i necessària la visita a la que m’agrada anomenar la “catedral” de les coves dels Ports: Cova Cambra.Tot i haver estat infinitat de vegades, Cova Cambra sempre et deixa sense alè. La grandiositat i la bellesa de la cavitat fa que sigui un dels destins preferents dels Ports, i la sorpresa i satisfaccció reflexada a la cara de la persona que la descobreix per primera vegada… no té preu! El plaer de compartir allò que ens fa feliços.Sortim carregats d’energia positiva de cova Cambra i emprenem la Mola a la mala cara. La travessem sense miraments, camp a través, trescant entre el bosc planer i còmode, gaudint d'una generosa primavera que ens regala alguna tímida orquídia, fins a trobar novament la pista, que portavem abans i que dóna la volta sencera a la Mola. Només ens cal creuar-la, perquè el GPS ens ha portat a la mateixa cruïlla d’una antiga pista que s’endinsa encara més a la Mola, ara en direcció nord-est. Al final de la vella pista, i a l’esquerra trobem la boca d’un altre dels avencs mítics de la Mola, l’avenc de la Crisis, a 1268 m. sobre el nivell del mar. Explorat pels membres de l’Espeleoclub Tortosa a finals de 1994, i després de diverses desobstruccions van arribar a...
