Montserrat - Magdalena Superior - Ignasi Jorba - 04/08/2019
A finals de Juliol, principis d'Agost del 1972, vàrem fer aquesta agulla plegats per la Via Mingo - Arenas. Era el primer cop que sortíem sols, sense els companys de la colla. Va ésser un dia especial, diferent i que sempre recordarem. Des d'aquella data, sempre que podem, intentem pujar aquesta agulla que té un significat especial.Ha plogut molt amb aquest 47 anys, tot ha canviat en el nostre entorn; la família, fills, nets, i especialment que ens hem fet grans, però hi ha algunes coses que no han canviat; la nostra relació i la nostra passió per la muntanya.Arriba a la Magdalena Superior és fascinant, perquè de cop i volta surts de la verticalitat de les vies, a un cim que pràcticament és pla. Deixes de tibar per fer els darrers passos i comences a caminar.No sé quants anys ho podrem anar repetint, espero que molts, però tot i així els bons records sempre perduraran.La Magdalena Superior és una agulla que et fa sentir el plaer de l'escalda a Montserrat.Iniciant el primer llarg. Nosaltres sempre la partim en tres tirades. La Primera de 50 metres fins un gran bloc. La segona de 55 metres fins la reunió a l'alzina i una tercera fins el cim. Asseguda a la 1ª reunió. Per poder empalmar les dues tirades que portar un sortit de cintes, o fer com nosaltres que xapem un si i una no i en 12 cintes es fa bé. Aquest tram és el més dret, però a la vegada també és molt bonic; vertical, bona roca.....Entrant a la reunió de l'alzina. l'Ita fent el darrer llarg. Content com un gínjol a l'arribar un cop més al cim. Assegurar a la verticalitat de la tirada és un dels encants d'arribar al cim d'aquesta agulla. La princesa en el cim...Un cop més foto del cim...Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
