Plaer de l'aventura: via llopis al pic rodo i cresta a l'anyeller
A la part alta del circ de la vall de Núria els costers són adruptes però no estan formats per roques fermes. Per anar a escalar cal travessar la carena de l'Olla de Núria. Trobarem crestes que uneixen els cimals amb la part inferior de la vall de Carança. Són terreny d'aventura on costa molt delimitar unes reunions, o unes altres, doncs una mica podem pujar per allà on vulguem amb un dificultat que en la perspectiva d'avui diriem que són de baixa complexitat.Una mica d'història:L'any 1931 s'inaugura el cremallera de Núria,circumstància que permet que molts excursionistes i escaladors (que en aquell moment eren pràcticament sinònim) s'endinsen amb facilitat pels contorns de la vall.Els excursionistes amb afany de grimpar no troben a en el cor de la vall de Núria paratges per escalar. Però descobreixen amb encant que hi ha contraforts que davallen cap al vessant nord que formes alegres crestes que poc a poc van conquerint.L'any 1932, comença en N. Llopis, Estanyol i Malagarriga que el 23 de setembre ascendeixen l'aresta Nord-Oest al pic de l'Infern amb una dificultat de II+.L'any 1933, repeteix Noel Llopis, que combina la seva activitat alpinística amb la seva càtedra de geografia, J. Cardona i J. Portabella que escalen la paret Sud-oest per assolir l'aresta Nord-oest del pic Rodó per la denominada via Llopis. amb una dificultat màxima de IV.Finalment, l'any 1934, el 25 de febrer de 1934, - com no - Luís Estasen, Josep Torrent, Rafael Flaquer i Joan Peredejordi fan la travessia de la cresta dels Racons també de II+.Nosaltres descriurem la paret Sud-oest i l'aresta nord-oest al pic Rodó que després perllonga per la cresta d'Anyaller per mantenir un nivell de dificultat interessant pels escaladors doncs les altres es poden fer perfectament amb botes de muntanya i sense material d'escalada específic si es disposa un mínim nivell d'escalada.Descripció de la via:Sincerament esdevé força difícil fer una descripció detallada de la via en el sentit que la paret i l'aresta són prou amples per permetre diferents opcions totes vàlides per assolir la fita del cim del pic Rodó. Ens esmerçarem principalment en els aspectes generals de l'escalada. Es per tant un terreny d'aventura.Uns ressalts herbosos ens permeten arribar al peu de la paret sud-oest. Cerquem el punt feble del cingle, seguint la lògica dels primers ascensionistes.Coordenades UTM: 31T x=431280 y=4698629 de l'inici de la via.La roca és prou ferma, encara que sempre cal anar amb cura, i decidim pujar sense encordar-nos. Escalem uns 70 metres amb una dificulatat de III primer per unes esgraonades prou agradables. Girem a l'esquerra i arribem a un diedre (II+). A la base hi ha un petit pi.Una petita dificultat ens barra el pas. Trobem un clau a la roca però no es pot aprofitar doncs esta empegat en la paret i no es pot passar el mosquetó (ni un cordino) per l'anella. Estem en una petita terrassa i cal ascendir uns metres on trobem algunes preses en sentit invers. La molsa ens dificulta també l'adhesió (IV). Superat aquest pas la dificultat minva aviat i torna a ser de III i ens desencordem. Hem fet tota la pujada amb bota de muntanya.Després de 40 metres més arribem a l'aresta que anem seguint. Trobem un friend abandonat en plena cresta. A mesura que anem pujant la dificultat va minvant.Hi ha algun punt aeri, i amb la roca de no fiar gaire.Arribem a una bretxa i trobem una doble reunió muntada amb parabolts, ara que la dificultat ha baixat substancialment. Continuem per la cresta de II+ voltant alguns blocs cada vegada menys verticals i disseminats doncs la cresta es va obrint.Assolim l'arrodonit cim del Pic Rodó (2646 m.). Seguim de nou la cresta que ara passa a denominar-se de l'Anyeller. Un dia un guia em va explicar que era una de les travesses d'escalada de la contrada que més es feia.Primer podem anar per un camí que va per l'esquerra i que evita pujar i baixar per blocs de granit. De sobte trobem un mur en una bretxa que ens torna a exigir fer anar les mans. Assolim les anomenades agulles de...
