Tossal d'Engrilló (1072 mts.) per la cresta de l'Artigó.
Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Aquest cap de setmana, hem de fer un punt i seguit en aquest final de temporada d'esquí de muntanya. El temps al Pirineu no és gens bo, un cop més en aquestes circumstàncies fem servir el recurs del llibre: Grimpant pel Massís del Port de Joan J. Tirón per fer una cresta per aquesta zona del sud de Catalunya on el temps és millor tot i que avui també farà molt vent.Hem d'anar fins a Prat de Comte i continuar per la carretera T-333 direcció a Arnes. Un parell o tres kilòmetres després de passar Prat de Comte hem d'agafar un camí asfaltat a mà esquerra que puja als Vilaubàs, el seguim durant 1,5 kilòmetres i aparquem a l'esquerra segons croquis que adjunto. Nosaltres com que no coneixem la zona vàrem agafar una desviació abans i la pista (no asfaltada) està en pitjor estat i quedes més lluny de l'accés a la cresta.Després de caminar poc més d'un kilòmetre des del cotxe, trobem unes fites a mà dreta que ens senyalen el camí a seguir, deixem la pista principal per la qual després baixarem. Aquest tram fins a l'inici de cresta, la vegetació no és gens espessa i podem pujar amb comoditat fins a l'inici de la cresta (550 mts.)Ens posem l'arnès, les bagues i el casc, però de moment la corda la portem a la motxilla (finalment no la traurem en tot el dia). Iniciem la cresta per un primer mur fàcil de II amb bona roca però que s'ha de mirar on t'agafes per no quedar-te amb alguna llastre a les mans. Un cop superat aquest primer tram més vertical, la cresta es torna més planera però comencem a guanyar alçada pels dos vessants. Al final d'aquest tram, la cresta es torna a posar vertical i grimpem uns metres divertits amb força ambient, un cop guanyem aquesta petita agulla ens trobem potser amb el tram més difícil i exposat de la cresta, anomenat el Pas de Cavall. Són 10 metres horitzontals aeris que es pot passar per damunt de la roca com si estiguessis assegut al cavall o agafat amb les mans per la part superior de la roca i els peus al vessant est (això és el que hem fet nosaltres).Després d'aquest Pas tornem a guanyar verticalitat amb timba a les dues bandes però no gens difícil, a l'arribar a la part superior baixem per l'altra cara. A partir d'aquí podem dir que les dificultats s'han acabat tot i que la cresta continua però al vessant dret sense la timba que hi havia abans. Un camí transita per la part inferior, nosaltres ens estimem més continuar per la mateixa cresta i encara podem gaudir d'unes bones grimpades.Arribem a la punta de Birlot, baixem fins a un ample coll amb una vegetació molt espessa, aquest tram és força indefinit perquè davant nostre ens trobem una muralla rocosa que no veus la manera de passar-hi. Hem de baixar uns metres fins que trobem el petit camí que sortejant feixes rocoses va buscant el punt feble de la paret i poder pujar per L'Escalerola. Trobem un tram horitzontal equipat amb un cable, amb compte els dies que el terreny està mullat o humit.Continuem pel mig del bosc fins a assolir el Coll (995 mts.), agafem a mà dreta i per terreny senzill passem pel cim secundari anomenat l'Avió (un avió es va estavellar a la Guerra Civil) i continuem fent equilibris fins al mateix cim del Tossal d'Engrilló (1072 mts.) Al mateix cim fa força vent i baixem uns metres fins a la caseta del guaita del servei forestal català on podem fer una petita parada.Per baixar agafem un tram petit de pista però hem d'estar atents i buscar un petit corriol a mà esquerra amb fites que ens portarà al Coll (995 mts.). Ara només ens queda continuar el camí, primer amb fort pendent i a mesura que baixem es fa més humà, sense tant pendent. Arribem al cotxe contents per una sortida divertida amb grimpada agraïda.Esperem la pròxima setmana tornar a recuperar els esquís, que la temporada s'acaba.Desnivell: 905 mts.Recorregut: 10,2 Km.Horari: 5h, 43m. Per un altra vegada que anem, millor seguir aquest itinerari per deixar el cotxe.Punt on deixem el cotxe, al costat d'una masia en runes...
